Aquest dissabte 27 de setembre a la nit, unes 250 persones s’han posat dempeus a la basílica menor de Santa Maria sopra Minerva de Roma, molt a prop del Panteó, per aplaudir un centenar de tarragonins que han omplert el presbiteri del temple. L’ovació ha servit per mostrar la seva “satisfacció”, com destaquen a Flama alguns dels presents, en veure per primera vegada el Misteri de la Selva, obra paralitúrgica i de reminiscències medievals representada cada any a la Selva del Camp i dedicada a l’Assumpció de Maria.
Una representació que es posava en marxa aquest passat divendres amb el trasllat a la capital italiana de tot l’equip d’actors i actrius no professionals que hi han participat (els quals han passat dues nits a la capital italiana, la majoria d’ells en un mateix recinte), i que prenia forma durant la tarda de dissabte amb un únic assaig en terres italianes. “Ha estat un assaig per perfeccionar els moviments que calia fer en diversos punts de la nau i del presbiteri, ja que no és el mateix actuar aquí que fer-ho a la nostra església“, explica Franzina Ferrater, presidenta des de fa 3 anys del Patronat del Misteri de la Selva.
A pesar d’això, assegura Ferrater, “arribàvem a Roma ben organitzats, molt rodats, i, ja amb els peus a la ciutat, des de la basílica dirigida per la família dominica ens ho han posat tot molt fàcil per representar la nostra peça”, que cada any —i ja en van 45— creix musicalment i humanament. Una peça, a més, que té en la figura del teòleg selvatà Armand Puig un dels seus principals pilars: “Ell és qui”, segons Ferrater, “va escollir aquesta basílica, després de sondejar-ne altres, i el nostre lligam amb la Ciutat Eterna“.
Si bé un dels inconvenients ha estat “haver de tenir el gran cor i el petit cor un pèl separats, a diferència de com es col·loquen en altres ocasions, com ara per la Mare de Déu d’Agost”, assenyala la presidenta, l’experiència a Santa Maria sopra Minerva ha estat “per no oblidar”: “Vestir-se o maquillar-se al magnífic claustre de l’únic temple gòtic de Roma, o fins i tot sopar a l’interior, abans de portar tot el material cap al ferri que el portava de nou fins a Catalunya, a mitjanit, són records que difícilment oblidarem”, conclou.
