Mentre es formava acadèmicament per ser historiador, el xilè Juan Tomás Widow (1998) va intuir que el temps que dedicava a difondre, a través de les xarxes socials, continguts sobre “3 narradors que, tot i no viure en temps excessivament pretèrits, són autèntics clàssics“, afirma, hauria de convertir-se, “tard o d’hora”, en més que una afició. Així és com va sorgir, el 2022, un congrés anual per apropar-se, des de Buenos Aires, a la literatura de John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973), Clive Staples Lewis (1898-1963) i Gilbert Keith Chesterton (1874-1936), “de la qual és copiosa la quantitat de referències cristianes que qualsevol tipus de lector pot acabar trobant”, assenyala.
Tres anys després d’aquell primer intent d’agrupar experts amb múltiples sensibilitats, formacions i edats al voltant dels 3 autors, el Congrés Internacional “Fe, Art i Mite” sortirà enguany per primera vegada de la capital argentina per celebrar-se —del 17 al 19 d’octubre— a les instal·lacions de la Universitat CEU Abat Oliba, a Barcelona. I serà, de fet, la primera vegada que Widow trepitjarà un continent en què, segons l’historiador, “també existeix una petjada indeleble per part de tots tres en l’àmbit de la cultura“.
Els creadors d’obres com El Señor dels Anells [Tolkien], Les Cròniques de Nàrnia: El lleó, la bruixa i l’armari [Lewis] o Ortodòxia [Chesterton] són, per a Widow, “autors que ho tenen tot per ser clàssics i, alhora, per ser referents de la cultura occidental i per ficar-se millor en la pell dels lectors perquè, al cap i a la fi, van viure uns problemes i conflictes del segle XX que, en el XXI, són vigents”. “Per això”, continua, “saben com continuar interpel·lant-nos, tenint la clau del cor humà i motivant-nos a mantenir encesa l’esperança“.
Per a aquest historiador resident a Buenos Aires des de fa pocs anys ha estat “important” veure com, durant el pontificat tant de Francesc com d’altres pontífexs que l’han precedit, com ara Benet XVI i Joan Pau II, “l’univers d’aquests tres escriptors també ha tingut cabuda en escrits, posicionaments i discursos”. “No tothom capaç d’imaginar històries de fantasia i de valors humans pot dir el mateix”, subratlla Widow.
“Si bé Lewis era anglicà, però va tenir un fort acostament al catolicisme”, constata, autors com ells no només han format part dels discursos papals per saber comunicar el cristianisme de manera creativa i profunda i per saber aportar idees a una evangelització que uneixi veritat, bellesa i bé, sinó que també “han estat i són capaços de convertir en catòlics, honestament, molts dels seus lectors“, conclou.
