Són les 10 de la nit d’un dimarts fred del mes de setembre i una quarantena de veus omplen els primers bancs de l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, al Baix Camp. “No estem acostumades a assajar amb màniga llarga”, sosté una de les dones més veteranes d’aquesta formació de veïns i veïnes de diverses edats que es retroben anualment, malgrat alguna excepció —com aquesta—, dies abans de la festa de la Mare de Déu d’Agost per representar en aquest temple el Misteri de la Selva.
És l’últim assaig en terres catalanes dels cants que conformen aquest drama assumpcionista abans que 120 selvatans i selvatanes volin fins a Roma aquest pròxim divendres. “Ens espera la basílica menor de Santa Maria sopra Minerva”, assegura algú que ja ha viscut aquest desplaçament abans (en concret, fa 25 anys), Franzina Ferrater, que manifesta “l’emoció, però també els nervis“, que això suposa logísticament.
Quan l’únic temple d’estil gòtic de Roma sigui l’escenari, aquest pròxim dissabte 27 de setembre a les 19:30 h, d'”un espectacle religiós enmig d’una ciutat que és, en tot el seu conjunt, catedral de la religió“, com destaca Ferrater, enrere quedarà un trasllat fet per mar i aire: “Ens desplaçarem en avió el dia anterior per poder assajar a la basílica hores abans de la representació, mentre el vestuari, l’atrezzo i el material que necessitarem hi arribarà en ferri”, continua aquesta vetlladora d’infants en una escola.
I mare de dues noies que també seran a Roma, com la Jana Balanyà, qui, amb 18 anys, ha participat en les darreres 7 edicions d’una representació que, per a la jove, que estudia el Grau de Llengua i Literatura Catalanes, “ofereix un llegat lingüístic, literari, teatral, musical i religiós difícil de trobar en altres indrets”.
“Ser a Roma —prossegueix Ferrater— és la fita més alta que ens podem fixar”. Així, mentre ella repeteix sortida (aquesta vegada, sense l’acompanyament del seu pare, Camil Ferrater, un dels artífexs de l’arranjament de la peça, el 1980), nois i noies com les seves filles formen part del grup de veus i intèrprets que predomina en aquesta realitat local dedicada a venerar la Mare de Déu cada any.
“Si hi ha joves formant part del drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica és perquè, des que van néixer, s’ho han fet seu, mentre els seus avis, pares o oncles hi han participat”, afirma la també presidenta del patronat que coordina el Misteri de la Selva, i per a qui “cada un de nosaltres té el seu vincle emocional, religiós o artístic amb una representació que és filla de tots i totes“.
