12 No deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. 13 No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. 14 El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia.
15 Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera! 16 Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d’algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l’amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu aquell qui dona la justícia. 17 Vosaltres éreu esclaus del pecat, però heu obeït de cor la doctrina que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu! 18 Així, lliures de l’esclavatge del pecat, heu esdevingut esclaus al servei de la justícia de Déu.
Salm 124,1-8.
1 Si el Senyor no hagués estat a favor nostre
—que respongui el poble d’Israel—,
2 si el Senyor no hagués estat a favor nostre
quan uns homes intentaven assaltar-nos,
3 ens haurien engolit de viu en viu,
tan gran era la fúria que portaven.
4 Se’ns haurien endut les aigües:
la riuada ens hauria passat més amunt del coll,
5 més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües.
6 Beneït sigui el Senyor,
que no ens deixa caure a les seves dents.
7 Hem salvat la vida com l’ocell que fuig
del llaç dels caçadors:
s’ha trencat el llaç i tots ens hem salvat.
8 El nostre auxili és el nom del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.
Lc 12,39-48.
39 »Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
41 Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
42 El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.
47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.
