Minitaknde Casimir Ralongar és un professional compromès i amb experiència en la gestió de projectes i el desenvolupament comunitari. Gestor de Projecte a Fe i Alegria Txad des del gener del 2020, posa la seva expertesa al servei de l’educació i l’apoderament de les comunitats.
Aquesta setmana ha estat Barcelona oferint el seu testimoni en la presentació de l’Informe Vermell d’Entrecultures, “No podem retrocedir, l’educació és futur”, que evidencia l’estancament i el retrocés en matèria educativa a escala mundial, quan falten només 5 anys per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
“L’educació és la flama que transforma la vida de les persones i les societats, però al meu país, el Txad, la inestabilitat política i social fa que a hores d’ara aquest dret es trobi en una situació de gran vulnerabilitat”, explica a Flama Casimir a la seu de la Companyia de Jesús a la ciutat comtal.
Coneixedor de les dinàmiques de terreny i de les necessitats educatives específiques de les comunitats gràcies a la seva experiència com a coordinador de la xarxa núm. 3 de Fe i Alegria Txad, Casimir apunta que, al marge de la inestabilitat política, el país africà pateix una pobresa generalitzada que força les famílies a triar entre l’escola i sobreviure. “L’accés a l’escola és avui en dia un luxe al Txad, sobretot a les zones rurals”, sosté.
Compromís amb la sensibilització i la qualitat
Actualment, el projecte Entrecultures – Fe i Alegria Txad se centra sobretot a promoure la qualitat educativa. “Tenim penúries en l’ensenyament, manca de docents i de materials. I a tot això, cal sumar el canvi climàtic, que posa de manifest la fragilitat de les famílies”, detalla.
Casimir destaca que darrere de cada número d’aquest informe presentat a Barcelona hi ha “la cara d’un infant, l’esperança d’una família i el futur de la comunitat”. “Hi ha un missatge d’esperança que arriba des d’aquestes comunitats que s’esforcen a tirar endavant el compromís educatiu al país”, afirma.
En aquest context, Casimir diu que Fe i Alegria Txad és “catalitzador de la transformació educativa”, que va començar l’any 2007 amb la fundació de 3 escoles. “Va costar molt començar —relata— perquè no hi havia infraestructura i perquè les comunitats no entenien la importància que els infants poguessin rebre educació”, relata.
Ha sigut gràcies a la sensibilització que l’entitat ha pogut arribar a més d’una trentena de comunitats diferents i crear 33 escoles infantis i 33 primària a la ruralia i 3 de secundària a la capital, Iamena, on s’ofereix formació professional. “El futur passa perquè les famílies s’impliquen en l’escolarització dels seus fills. Hem treballt molt per transmetre aquesta idea i els resultats dels darrers anys demostren que l’esforç no ha estat en va”, conclou.
