“L’esperança cristiana no neix en el soroll, sinó en el silenci d’una espera habitada per l’amor. No és filla de l’eufòria, sinó d’un confiat abandó. Ens ho ensenya la verge Maria: ella encarna aquesta espera, aquesta esperança”. Paraules de Lleó XIV en l’audiència general d’aquest dimecres al matí, en la catequesi del qual va reflexionar sobre el misteri del Dissabte Sant.
“La veritable alegria neix de l’espera habitada, de la fe pacient, de l’esperança que tot allò viscut en l’amor, certament, ressorgirà a la vida eterna”, va indicar el Papa, qui va confrontar precisament aquesta espera amb una mena de vida molt comuna en la societat actual, on, va apuntar, “vivim com si la vida mai fos suficient“.
“Correm per produir, per demostrar, per no perdre terreny —va expressar el pontífex—. Però l’Evangeli ens ensenya que saber detenir-se és un gest de confiança que hem d’aprendre a complir. El Dissabte Sant ens convida a descobrir que la vida no depèn sempre d’allò que fem, sinó també de com sabem desistir del que hem pogut fer“.
En aquest sentit, va assegurar el Papa que “Déu no té por del temps que passa, perquè és Senyor també de l’espera. Així, també el nostre temps ‘no útil’, aquell de les pauses, dels buits, dels moments estèrils, pot convertir-se en ventre de resurrecció. Tot silenci acollit pot ser la premissa d’una Paraula nova. Tot temps detingut pot convertir-se en temps de gràcia, si ho oferim a Déu”.
“A vegades busquem respostes ràpides, solucions immediates. Però Déu treballa en el profund, en el temps lent de la confiança”, va afirmar Lleó XIV des de la plaça de Sant Pere, de nou plena de fidels que van voler acostar-se a escoltar les seves paraules en l’última audiència general de l’estiu.
A l’hora de les salutacions, en dirigir-se als de llengua polonesa, va encomanar a la intercessió de sant Estanislau de Kostka, patró de Polònia i dels joves, “la pau del món”, abans d’expressar en italià una contundent declaració de suport al poble palestí.
“Renovo la meva crida a l’alto el foc a Gaza”
“Expresso la meva profunda proximitat al poble palestí de Gaza, que continua vivint en la por”, va començar dient, abans de ser interromput pels aplaudiments dels milers de pelegrins, “i sobrevivint en condicions inacceptables, obligats per la força a desplaçar-se de les seves pròpies terres. Davant del Senyor Totpoderós, que ha manat no matar, tota persona té una dignitat inviolable que s’ha de respectar i cuidar. Renovo la meva crida a l’alto el foc i a l’alliberament els ostatges, a la solució diplomàtica, al respecte integral del dret humanitari internacional i convido a tots a unir-se a la meva oració perquè sorgeixi al més aviat possible una alba de pau i de justícia“, va manifestar.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
