70 aniversari de Lleó XIV davant d’una multitud, molts dels quals van gaudir el passat dissabte del magnífic espectacle celebrat a la plaça de Sant Pere. Robert Prevost va rebre les felicitacions de milers de fidels, en un diumenge especial, en què es commemorava l’Exaltació de la Santa Creu, i en el qual durant la tarda tenia lloc una vigília-homenatge als màrtirs del segle XXI. Molts, fills tots de Déu, continuen morint cada segon a Gaza, Ucraïna, el Congo, el Sudan del Sud…
“Demà es recordarà el 60 aniversari de la institució del Sínode dels Bisbes, una intuïció profètica de Sant Pau VI perquè els bisbes poguessin exercitar la comunió amb el successor de Pere. Desitjo que aquesta commemoració susciti un renovat compromís per la unitat, per la sinodalitat i per la missió de l’Església“, va aprofundir el Papa després de la pregària de l’Àngelus. Un compromís, un regal, pel seu aniversari.
“Com vostès saben, avui faig 70 anys. Dono gràcies al Senyor, als meus pares i als qui han tingut un record en l’oració”, va subratllar el pontífex. “Moltíssimes gràcies a tots!”.
En la seva reflexió prèvia al res de l’Àngelus, Lleó va reivindicar la importància del “tronc de la creu”, amb l’escena de la nit en què Nicodem coneix a Jesús. “Té necessitat de llum, de guia, cerca a Déu i demana ajuda al Mestre de Natzaret, perquè en Ell reconeix un profeta, un home que compleix signes extraordinaris“.
“Déu va estimar tant el món que va lliurar al seu Fill únic perquè tothom qui cregui en Ell no mori, sinó que tingui vida eterna”, li diu el Mestre. I, Nicodem, “que potser en aquest moment no comprèn plenament el sentit d’aquestes paraules, podrà de segur fer-ho quan, després de la crucifixió, ajudi a sepultar el cos del Salvador”, va explicar Prevost. “Comprendrà llavors que Déu, per a redimir als homes, es va fer home i va morir en la creu“.
Les paraules de Jesús recorden l’Antic Testament, “quan, en el desert, els israelites, atacats per serps verinoses, se salven mirant la serp de bronze que Moisès, obeint al mandat de Déu, havia fabricat i col·locat sobre una asta”. I és que, ahir com avui, “Déu ens va salvar mostrant-se a nosaltres, oferint-se com el nostre company, mestre, metge, amic, fins a fer-se per nosaltres Pa partit en l’Eucaristia. I per a complir aquesta obra es va servir d’un dels instruments de mort més cruel que l’home hagi mai inventat: la creu”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
