El musicòleg Joaquim Garrigosa, nascut el 1955 al barri de Gràcia, ha esbrinat amb el pas dels anys que, mentre va formar part de l’Escolania de Montserrat (de 1965 a 1969), va arribar a conèixer personalment un dels musicòlegs europeus més rellevants, el capellà tarragoní Higini Anglès (1888-1969). “He documentat que va venir a l’abadia 3 anys abans de morir”, constata. Gairebé 60 anys després, el barceloní és el comissari d’un projecte —”Higini Anglès. Música i llegat“— que pretén, des d’aquest mes de setembre fins al març de 2026, portar la figura del prevere i musicòleg a Maspujols (on va néixer), Reus, Tarragona i Barcelona mitjançant conferències, concerts, misses i jornades d’estudi.
“No vaig poder comptar amb el seu mestratge”, assegura Garrigosa, “però, afortunadament, durant la meva formació i el posterior desenvolupament com a investigador he tractat persones que en van ser amics o deixebles“. Com el crític d’art Alexandre Cirici o el filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, dos dels alumnes d’un Anglès que va ser professor de religió a l’Escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna —tots dos centres a la ciutat comtal— uns anys després de seguir el rastre del compositor tortosí Felip Pedrell i del moviment gregorianista generat pel Motu proprio de Pius X, a començaments del segle XX.
De fet, els seus alumnes apunten que, abans que Anglès fos “referència de la musicologia mundial des de Barcelona estant”, com el defineix Joaquim Garrigosa, i que fos cridat a Roma pel papa Pius XII amb la intenció de presidir el Pontifici Institut de Música Sacra, el prevere i amant del cant gregorià “entreveia el que es diria en el Concili Vaticà II”: “Potser al final de la seva vida va ser una mica conservador, però en aquells anys, al costat d’altres professors i capellans com Antoni Batlle, impulsor de l’escoltisme catòlic a Catalunya, era un home de pensament avançat, amb unes postures litúrgiques obertes, sense concessions a l’espectacularitat i la teatralitat que aleshores eren signes de l’Església més retrògrada”.
l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana. També ho van fer Antoni Batlle o l’arquitecte Antoni Gaudí.
Sota el mandat que va desenvolupar Anglès en terres romanes, Garrigosa afirma que “aquest organisme es va convertir en una institució de primer nivell mundial en l’àmbit musicològic”. Fruit de la tasca feta per qui es va considerar des de jove deixeble del religiós Gregori Maria Sunyol i va establir des dels seus orígens estrets vincles amb el també eclesiàstic tarragoní Carles Cardó, va néixer “una fluida relació entre el tarragoní i els tres papes amb què va coincidir: Pius XII, Joan XXIII i Pau VI“, com subratlla el comissari.
Aquest tarragoní universal va morir a Roma el dia de la Puríssima de 1969, i, “per recordar també aquella data”, afegeix, una eucaristia presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, esdevindrà un dels actes centrals d’aquest homenatge el pròxim 8 de desembre a l’església parroquial de Maspujols.
