1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan. 2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. 3 Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
4 Jesús havia de travessar Samaria. 5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dona’m aigua.
8 Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que soc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10 Jesús li respongué:
—Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dona’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
Salm 86,3-6.9-10.
3 Apiada’t de mi, Senyor,
que a tu clamo tot el dia.
4 Dona aquest goig al teu servent;
a tu, Senyor, elevo la meva ànima.
5 Tu, Senyor, ets indulgent i bo,
ric en l’amor per a tothom qui t’invoca.
6 Senyor, escolta la meva pregària,
escolta la meva súplica.
9 Tots els pobles que has creat, Senyor,
vindran a prosternar-se al teu davant
i glorificaran el teu nom.
10 Perquè tu ets gran, Senyor, i obres meravelles,
tu ets l’únic Déu.
Lc 11,1-4.
1 Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
—Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
2 Ell els digué:
—Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
3 Dona’ns cada dia el pa que necessitem;
4 perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès,
i no permetis que caiguem en la temptació.
