5 Coratge, poble meu,
ofrena de memorial per a tot Israel!
6 Si heu estat venuts als pobles estrangers,
no és perquè jo us volgués destruir.
Heu caigut en mans dels vostres enemics
perquè m’irritàveu a mi, el vostre Déu.
7 Exasperàveu el vostre creador
oferint sacrificis als dimonis i no a Déu.
8 Vau oblidar el Déu etern, que us havia nodrit;
vau afligir Jerusalem, la qui us criava.
9 Quan ella ha vist que l’enuig de Déu
queia damunt vostre, ha exclamat:
«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:
Déu m’ha cobert d’aflicció.
10 He vist com, pel voler de l’Etern,
els meus fills i filles eren enduts captius.
11 Amb quina alegria jo els havia criat!
Amb quantes llàgrimes i planys els vaig dir adeu!
12 Que ningú no vingui a saludar-me:
soc viuda i abandonada de tots.
He quedat deserta pels pecats dels meus fills,
que s’apartaven de la Llei de Déu;
27 Coratge, fills, clameu a Déu!
Ell, que us ha deportat, us recorda per sempre.
28 Si abans només pensàveu a apartar-vos de Déu,
convertiu-vos ara i esforceu-vos
a cercar-lo encara deu vegades.
29 Ell mateix, que us ha enviat aquests mals,
us salvarà i us durà a la joia sense fi.»
Salm 69, 33-37.
33 Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que visqueu per molts anys!»
34 El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius.
35 Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou.
36 Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà.
Hi habitaran els servents del Senyor,
37 ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.
Lc 10,17-24.
17 Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:
—Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.
18 Jesús els digué:
—Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. 19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. 20 Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
22 »El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
—Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! 24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
