Poc temps abans que el papa Francesc el nomenés bisbe auxiliar de Barcelona, a finals de 2020, el tortosí Javier Vilanova (1973) va trepitjar Assís. Encara era rector del Seminari Major Interdiocesà de Barcelona, i, després de localitzar-ne el cementiri, Vilanova i altres capellans van anar a la recerca de la tomba d’un jove [Carlo Acutis] “del qual encara en sabíem poc, però de qui la fama de santedat ja ens inspirava“, admet. Tot i un primer (i fallit) intent per trobar-la i encomanar-se a ell, els preveres ho van aconseguir. El gener de 2019, el cos de l’italià es va exhumar, i la història per santificar-lo es va iniciar.
Una història que aquest pròxim 7 de setembre arribarà a la seva pàgina més important i esperada. La de la canonització de Carlo Acutis en una plaça de Sant Pere del Vaticà plena a vessar de cristians d’arreu del món i enmig d’un Jubileu que ja ha portat fins al cor de la cristiandat, des del passat 24 de desembre, fins a 24 milions de pelegrins, segons les últimes dades aportades pel Dicasteri per a l’Evangelització.
Però aquesta serà una celebració a la qual no podrà assistir —”si bé m’agradaria molt”— Javier Vilanova, que per motius d’agenda haurà d’escoltar les paraules de Lleó XIV des de Barcelona. A pesar d’això, els pensaments que manifesta el bisbe per qui compartirà protagonisme, en aquesta canonització, amb Pier Giorgio Frassati, “un altre jove referent que serà elevat als altars”, subratlla, permetran al prelat tenir la sensació de ser a prop. “Em continuo apropant a Acutis perquè m’ajudi en el meu ministeri“, confessa.
Vilanova afirma, en aquest sentit, que s’ha sentit tocat per la mà d’Acutis des de l’inici del seu camí episcopal. De fet, dies després que fos nomenat bisbe auxiliar, Francesc va beatificar el jove a Assís [el 10 d’octubre de 2020], i el tortosí recorda com, amb la seva mare a punt d’accedir al quiròfan, va pregar per a la seva intercessió. Gairebé un lustre després, “l’amor per l’eucaristia i a la Mare de Déu que desprenia Carlo Acutis, amb gran desig de contagiar la fe“, explica, és el detonant de la seva “profunda admiració“.
“La santedat és actual”
“És la mateixa admiració que cada vegada mostren més cristians”, reconeix, puntualitzant que “és entre els joves on, especialment, la figura de l’italià adquireix més ressò”. Un fet que per al bisbe auxiliar de Barcelona es va demostrar amb motiu del Jubileu dels Joves, aquest estiu, i que es reflecteix (“des que Francesc va voler potenciar la seva figura durant el seu pontificat”) en “un cel, el dels sants que continua donant-nos l’Església, on Acutis no és l’única estrella jove que brilla amb força“, com diu Javier Vilanova.
Aquest raonament fa pensar a Vilanova que “Déu ens continua regalant, en el món terrenal, l’existència de molts Carlo Acutis que conviuen en la caritat, i que viuen la santedat com va ser viscuda per l’italià“. “Amb l’exemple d’Acutis”, afirma, “la santedat és actual”. I la llum que se’n desprèn és, per a aquest bisbe tortosí, el far que permet a molts joves obrir els ulls als seus pares, mancats de fe: “Cada vegada en són més, per la qual cosa el paper evangelitzador dels joves no neix per guardar-se en un calaix”, sentencia.
