Com dos cosins que es retroben durant les vacances d’estiu i aprofiten per parlar de les seves intimitats i fer acudits, Alfons Gea Romero i Cristóbal López Romero (fills de Trinidad i Reyes Romero, respectivament, germanes nascudes a la població andalusa de Vélez-Rubio, des d’on van emigrar a Badalona) van tornar a compartir vivències familiars el passat diumenge 24 d’agost a Sabadell. El primer, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres i, el segon, cardenal arquebisbe de Rabat, es porten 6 anys de diferència. “Ell és més gran que jo, però té una salut més forta”, assenyala Gea, sobre el seu cosí, amb qui reconeix que s’entèn molt bé malgrat que tots dos tenen “caràcters ben diferents”.
Aquesta retrobada estival dels Romero (“convocada dues setmanes abans pel Cristóbal, l’únic de tots nosaltres que té la capacitat innata de fer-nos coincidir en un lloc i el mateix dia”) va tenir un regust de postconclave que no havia tingut cap altra cita familiar fins aleshores: “Tant en l’eucaristia que vaig voler que presidís a la meva parròquia, on ja és conegut per tothom, com en el posterior dinar familiar, el meu cosí no es va alliberar de respondre preguntes sobre el que va passar a la Capella Sixtina“, sosté.
“Amb una gran habilitat de respondre tothom sense dir el que no es pot dir”, indica Alfons Gea, “el meu cosí ha sabut portar la situació de ser al centre de totes les mirades amb naturalitat i alegria, abans i després del conclave, del que, amb molta convicció, no volia sortir com a pontífex”. De fet, un destí diferent “hauria agradat a tots, per descomptat, però ens hauria privat de tenir-lo, com diumenge, a Sabadell“, afirma el capellà, qui durant la seva trajectòria va tenir vincles amb l’orde franciscà.
“Ens vam adonar que portàvem les mateixes sandàlies”
I de tenir-lo, per exemple, conversant sobre les sandàlies que duia aquest diumenge al jardí de l’església vallesana (“es va adonar que tots dos portàvem les mateixes, i ens les comparàvem com dos nens petits”, destaca entre riures Alfons Gea); sobre els ponxos que tant a López com a Gea els agrada lluir en les seves passejades, i sobre l’anècdota de les sabates que va portar durant la seva investidura com a cardenal, per part del papa Francesc, el 5 d’octubre de 2019: “Abans de començar la cerimònia, el vam rebre a la plaça de Sant Pere del Vaticà, i ja portava les sabates noves que la seva germana Rosa li havia portat de Sabadell; des de la Santa Seu, li havien dit que amb les que volia portar no podia participar”.
“Ara, al Marroc, ja té ganes de concloure aquesta missió que li ha encomanat l’Església“, sentencia el cosí del cardenal, “per continuar impulsant projectes des de l’orde dels salesians”. Uns treballs que López té la convicció de posar en marxa més a prop de casa seva, “la terra que ens va acollir a tots quan vam emigrar”, com la defineix Gea, mentre recupera el temps perdut amb cosins i familiars més pròxims.
