Els capellans i monges que atenen la població als recintes ortodox i catòlic de Gaza han decidit romandre-hi tot i les ordres d’evacuació dictades aquest mes d’agost per les Forces de Defensia d’Israel. Així ho van confirmar en un comunicat conjunt els patriarques de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa i Theophilos III, respectivament patriarca llatí i patriarca grec ortodox, el passat dimarts 26 d’agost.
Evacuar Gaza, “una sentència de mort” per als refugiats
En la nota, difosa aquest dimarts 26 d’agost, els dos líders religiosos van demanar posar fi a la guerra i van apel·lar al bé comú: “Aquest no és el camí correctem no hi ha cap raó que justifiqui el desplaçament massiu, deliberat i forçós de civils… és temps de posar fi a aquesta espiral de violència, d’acabar amb la guerra i de prioritzar el bé comú de les persones.”
Els patriarques denuncien que les ordres d’evacuació ja afecten diversos barris de Gaza i que deixar la ciutat podria equivaldre a “una sentència de mort” per a les persones refugiades als recintes. “Molts estan afeblits i desnodrits a causa de les privacions dels darrers mesos”, afegeixen.
Traducció del comunicat conjunt del Patriarcat Grec Ortodox i del Patriarcat Llatí de Jerusalem (Jerusalem, 26 d’agost de 2025)
“En el camí de la rectitud hi ha vida, i en seguir aquest camí no hi ha mort” (Proverbis 12,28).
Fa unes setmanes, el govern israelià va anunciar la seva decisió de prendre el control de la ciutat de Gaza. En els darrers dies, els mitjans han informat repetidament d’una mobilització militar massiva i de preparatius per a una ofensiva imminent.
Les mateixes informacions indiquen que la població de la ciutat de Gaza, on viuen centenars de milers de civils —i on es troba la nostra comunitat cristiana— ha de ser evacuada i traslladada al sud de la Franja. En el moment de fer aquest comunicat, ja hi havia ordres d’evacuació en diversos barris de la ciutat de Gaza.
Continuem rebent notícies de forts bombardejos. Hi ha més destrucció i mort en una situació que ja era dramàtica abans d’aquesta operació. Sembla que l’anunci del govern israelià segons el qual “s’obriran les portes de l’infern” està prenent formes tràgiques.
L’experiència de campanyes anteriors a Gaza, les intencions declarades del govern israelià respecte a l’operació actual i els informes que ara ens arriben des del terreny mostren que l’operació no és només una amenaça, sinó una realitat que ja s’està implementant.
Des de l’esclat de la guerra, el recinte grec ortodox de Sant Porfiri i el recinte de la Sagrada Família han estat refugi per a centenars de civils. Entre ells hi ha ancians, dones i infants. Al recinte llatí acollim des de fa molts anys persones amb discapacitat, que són ateses per les Germanes Missioneres de la Caritat.
Com altres habitants de la ciutat de Gaza, els refugiats que viuen en aquestes instal·lacions hauran de decidir segons la seva consciència què faran. Entre aquells que han buscat aixopluc dins dels murs dels recintes, molts estan afeblits i desnodrits a causa de les penúries dels darrers mesos.
Marxar de la ciutat de Gaza i intentar fugir cap al sud seria poc menys que una sentència de mort. Per aquesta raó, els capellans i les religioses han decidit romandre i continuar tenint cura de tots aquells que romandran dins dels recintes.
No sabem exactament què passarà sobre el terreny, no només per a la nostra comunitat, sinó per a tota la població. Només podem repetir allò que ja hem dit: no hi pot haver futur basat en la captivitat, el desplaçament dels palestins o la venjança.
Fem nostres les paraules que el papa Lleó XIV va dir fa pocs dies: “Tots els pobles, fins i tot els més petits i febles, han de ser respectats pels poderosos en la seva identitat i drets, especialment el dret a viure a les seves pròpies terres; i ningú no els pot forçar a l’exili.” (Discurs al grup de refugiats de Chagos, 23.8.2025).
Aquest no és el camí correcte. No hi ha cap raó que justifiqui el desplaçament massiu, deliberat i forçós de civils.
És temps de posar fi a aquesta espiral de violència, d’acabar amb la guerra i de prioritzar el bé comú de les persones. Ja n’hi ha prou de devastació, als territoris i a les vides de la gent. No hi ha cap raó que justifiqui mantenir civils com a presoners i ostatges en condicions dramàtiques. És hora de la curació de les famílies que pateixen des de fa massa temps a tots els costats.
Amb la mateixa urgència, fem una crida a la comunitat internacional perquè actuï per posar fi a aquesta guerra absurda i destructiva, i perquè es faci possible el retorn de les persones desaparegudes i dels ostatges israelians.
“En el camí de la rectitud hi ha vida, i en seguir aquest camí no hi ha mort” (Proverbis 12,28). Preguem perquè tots els nostres cors es converteixin, de manera que puguem caminar pels camins de la justícia i de la vida, per a Gaza i per a tota la Terra Santa.
