Maksym Ryabukha, de 45 anys, és un dels bisbes més joves de l’Església catòlica i atén una de les diòcesis més convulses del món: la zona centre-oriental d’Ucraïna, en les regions de Donetsk, Luhansk, Dnipró i Zaporiyia, on més de la meitat del territori, inclosa la catedral, està ocupada per tropes russes
“La situació és cada cop més dramàtica, els drons fan que qualsevol lloc sigui insegur, també per als civils. Al llarg de la línia del front, uns 30 km del meu territori, la gent deixa les seves cases a la nit per por de morir aixafats i dorm al camp al costat dels llacs”, explica en una entrevista amb el portal Ajuda a l’Església Necessitada (ACN per les seves sigles en anglès).
Davant d’aquesta tràgica realitat, Ryabukha confessa que el poble ucraïnès se sent “impotent perquè és com si ningú veiés el que ocorre”. “El dolor més profund és que es bombardegen zones civils i el món guarda silenci davant aquesta matança”, denuncia el prelat, remarcant que “l’única cosa” que els porta esperança és que “Déu és més fort que el mal que puguem trobar en el món”.
“Les armes més destructives no són les bombes que esclaten, sinó el fet de sentir-te oblidat, de quedar-te sol i de no valer res per a ningú”, sentencia Ryabukha, que es defineix a si mateix com “un bisbe sobre rodes” que es troba “sempre visitant parròquies per veure la gent i entrant en les seves cases”. “Això em permet observar com és de profunda l’ànima humana”, confessa.
Una “experiència de descans” a Roma
Amb una diòcesi que ha passat de 80 a 37 parròquies operatives durant els darrers 3 anys de guerra, els joves sacerdots i religioses reben actualment ajuda per superar els traumes per part d’Ajuda a l’Església Necessitada, la seu central de la qual, situada a Berlín, ha pogut visitar recentment el bisbe ucraïnès.
Ho ha fet després del viatge a Roma amb motiu del Jubileu dels Joves, on ell i el seu grup han pogut apartar durant uns dies el malson de la guerra. “Va ser commovedor recórrer els carrers de Roma i escoltar molts joves del món que ens mostraven el seu suport”, relata Ryabukha, que va quedar commogut després de visitar “llocs de martiris dels primers segles, testimoniatge de la fe que no s’esfondra davant les dificultats”. “També va ser una experiència de descans. Per a nosaltres és estrany viure sense sentir explosions de bombes, sense alarmes, poder dormir tranquil·lament”, conclou.
