Cal remarcar aquest dimecres la celebració dels sants màrtirs Poncià, papa, i de sant Hipòlit, prevere. Com ha passat sovint, la persecució uní en la proclama de la mateixa fe aquestes figures de l’Església del s. III que, en el treball pastoral i en l’organització eclesial,  divergiren fins l’enfrontament. Hipòlit, escriptor culte i erudit, pretengué arrabassar la seu de Pere a sant Calixte quan fou elegit papa el 217. Amb rigorisme continuat, l’enfrontament es perpetuà amb als papes Urbà I i Poncià. A la persecució de Maximí, el 235 Poncià i Hipòlit moriren junts a les mines de Sardenya, víctimes de la duresa del treball i dels maltractaments i fent realitat –per gust o per força- la pregària de Jesús: que siguin u.

També es venera un altre sant Hipòlit. I és que amb el nom d’Hipòlit es veneren tres sants que es confonen en un de sol. L’un, és Hipòlit de Roma, l’escriptor i antipapa, que morí el 235 deportat a Sardenya juntament amb el papa Poncià. L’altre, celebrat el 22 d’agost, era bisbe de Porto, martiritzat prop de la Porta Romana. Finalment, el més popular, era oficial de l’exèrcit romà. Impressionat pel testimoni del martiri de sant Llorenç de qui va ser-ne carceller, va fer-se cristià i participà a l’enterrament del sant diaca. En ser  descoberta la seva fe, fou denunciat i, després d’intentar inútilment que abjurés, condemnat.  Lligat a la cua d´un cavall guit, fou arrastrat pels carrers de Roma i, la llegenda afegeix, per un paratge proper a l’escoriet d’unes terrisseries, on morí. Per això és patró dels terrissers i ceramistes i per tant, havia estat venerat a les poblacions on es produïa ceràmica. En el s. XV, quan la devoció als sants cavallers es popularitza, se li dediquen retaules com els que van ser pintats per Lluís Borrassà, Arnau Gassies… i en el que esculpí Pere Oller per la catedral de Vic. 

Altres commemoracions del dia són:

• Santa Radegunda, reina dels francs (+ Poitiers, 587)

• El martiri dels beats Patrick O’Healy, bisbe, i de Conon O’Rourke, prevere, a Kilmallock / Irlanda,  el 1579, amb Isabel I.

• El martiri del beat William Freeman, a Warwick / Anglaterra, el 1595, amb Isabel I.

• El jove sant Joan Berchmans, jesuïta (+ Roma, 1621), patró dels estudiants universitaris.

• El beat màrtir Pierre Gabilhaud,  prevere, a Rochefort / França el 1794, víctima de la Revolució Francesa. 

• El martiri del beats Joan Agramunt, prevere escolapi, i Modest Garcia i Martí, prevere caputxí, a Castelló, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Josep Bonet i Nadal, salesià, a Barcelona, el 1936, víctima de la Guerra Civil.

• Celebració conjunta del martiri dels beats Felipe Munàrriz Azcona i 50 companys, religiosos claretians i màrtirs, molts d’ells nascuts a pobles de diverses comarques catalanes i assassinats a Barbastre el 1936.

• El martiri del beat Marià Mullerat Soldevila, metge, que morí a Arbeca / Garrigues, el 1936, víctima de la Guerra Civil 

• El martiri dels beats Josep Tàpies i Sirvant i sis companys preveres diocesans, màrtirs d’Urgell: Pasqual Araguàs i Guàrdia, Silvestre Arnau i Pasqüet, Josep Boher i Foix, Francesc Castells i Brenuy, Pere Martret i Moles, Josep-Joan Perot i Juanmartí, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.

• El martiri del beat Jakob Gapp, prevere marianista, a Plötzensee / Berlín, el 1943, víctima del nazisme.

Esglésies luteranes fan memòria de Florence Nightingale, infermera i reformadora social que morí a Londres el 1910. També recorden el martiri Paul Richter, pastor que morí al camp de concentració de Dachau el 1942, víctima del nazisme.

Esglésies anglicanes commemoren Jeremy Taylor, bisbe, que morí a Lisburn / Irlanda el 1667. També veneren Florence Nightingale, infermera i reformadora social que morí a Londres el 1910. I també  Octavia Hill, reformadora social, escriptora i professora que morí el 1912 a Anglaterra.