El passat divendres 25 de juliol va morir a Sant Cugat del Vallès el jesuïta Ignasi Velasco, conegut per tothom com a Natxo, a l’edat de 89 anys, segons va confirmar Jesuïtes Catalunya. La seva trajectòria va estar vinculada, durant més de cinquanta anys, al barri de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat.
Nascut a Barcelona l’any 1935, va ingressar a la Companyia de Jesús el 1954. Va ser ordenat sacerdot a Barcelona el juliol de 1967 i va fer els seus vots definitius el 1973. Als anys seixanta va estudiar psicopedagogia a Madrid i, ja durant els estudis de teologia a Sant Cugat, ell i un grup de companys van sentir la crida d’implicar-se en l’educació des de la perifèria. Així va ser com, l’any 1968, es van instal·lar en un pis de lloguer a Bellvitge, on ell va viure fins poc abans de morir.
Educació i vida social a Bellvitge
Des del primer moment es va implicar en la vida del barri, especialment a través de l’escola Joan XXIII i la parròquia de Nostra Senyora de Bellvitge. També va col·laborar activament amb entitats socials i projectes d’arrel comunitària. En paraules seves: “Volíem créixer amb el barri”.
Quan ell va arribar, Bellvitge era un barri nou, mancat d’equipaments, on s’havien instal·lat moltes famílies vingudes d’arreu de l’Estat espanyol per treballar a les fàbriques del cinturó industrial. Natxo i els seus companys jesuïtes van començar amb un parvulari per a quinze infants en un local arreglat per les mateixes famílies. Aquella llavor es convertiria en el que avui és l’escola Joan XXIII. Tal com ell mateix explicava: “Què ha representat per a mi estar en aquest barri? Una vida dedicada als joves”.
El desembre passat, la comunitat educativa de Jesuïtes Bellvitge – Centre d’Estudis Joan XXIII li va retre un homenatge ple d’afecte i reconeixement. Núria Gonzalo, directora general del centre, va expressar: “Natxo representa la història viva de l’escola Joan XXIII”.
Velasco també va col·laborar amb fundacions i entitats com Èxit, AFMA i La Vinya, sempre al costat de les persones més vulnerables. Des d’aquesta última fundació, aquests dies l’han recordat per la seva “proximitat, somriure i humilitat”, així com pel seu “suport inestimable en l’acollida i l’ajuda fraterna”.
Un llegat viu i estimat
La seva va ser una vida de barri en el sentit més ple. Tal com va dir Carles Marcet en la seva homilia de comiat, el 27 de juliol: “Vida de carrer, de barri, de converses amb la gent, d’esmorzars amb altres, d’assistència a actes de la parròquia o del Joan XXIII, de celebrar l’Eucaristia mentre va poder…”.
I va compartir també una escena que resumeix el llegat de Natxo: un dia, a la parada del bus, un conductor el va reconèixer i li va dir: “Vostè és en Natxo, oi?”. Era un antic alumne de la Fundació Èxit que havia estat acompanyat per ell en el seu procés d’inserció laboral. Ara tenia una bona feina. “Quina alegria va tenir Natxo!”, relatava Marcet. “Aquell instant es va convertir en un sagrament: un signe reeixit del qual havia estat tota la seva vida”, afegia sobre el jesuïta, el record del qual roman a Bellvitge com a exemple de compromís, servei i entrega a la comunitat.
