El romà Giorgio Lais ha estat un dels professionals que ha participat en l’organització del Jubileu dels Joves, un dels esdeveniments més multitudinaris i tècnicament complexos mai celebrats a Itàlia. Orgullós de la seva ciutat i del model innovador desenvolupat, aquest responsable de desenvolupament de negocis repassa amb Flama els moments més emotius, els desafiaments logístics i les lliçons que deixa una trobada que ha reunit entre el 28 de juliol i el 3 d’agost centenars de milers de joves en un ambient de fe i comunió al voltant del papa Lleó XIV.
En primer lloc, com ha anat aquest Jubileu dels Joves?
Com a membre de l’Organització, puc afirmar amb gran satisfacció que el Jubileu dels Joves dels dies 2 i 3 d’agost ha anat esplèndidament. Per a mi, ha estat la culminació d’un esforç enorme. Es tracta, fins avui, de l’esdeveniment més gran mai realitzat a Itàlia, i estic orgullós de com el nostre model innovador d’organització integrada ha permès transformar una complexitat sense precedents en un èxit extraordinari.
Quina ha estat la part més complexa de gestionar?
Des del punt de vista organitzatiu, la complexitat operativa sense precedents ha estat el repte més gran. Gestionar un aparell logístic en més de 500.000 m², coordinanr 8.621 places per autobusos, 10 punts mèdics avançats i una infraestructura tecnològica enorme (20 km de fibra òptica, 15 km de cables elèctrics), ha requerit un treball de coordinació molt intens. Per a mi, transformar aquesta complexitat en un nou model que ha redefinit els estàndards de gestió ha estat la màxima expressió de la nostra professionalitat.
Amb el canvi de Papa i la reestructuració de part del calendari de l’Any Jubilar, incloent-hi la modificació de dates com la de la canonització de Carlo Acutis, ha estat difícil gestionar aquests ajustos? Com han influït en la planificació del Jubileu dels Joves?
Sens dubte, gestionar aquests ajustos ha estat exigent, però han estat una prova de la nostra flexibilitat. El model innovador d’organització integrada que havíem establert ens ha permès absorbir i readaptar la planificació sense comprometre els objectius. Vam veure en aquests canvis una oportunitat, i la planificació meticulosa de l’esdeveniment ens ha permès integrar aquestes novetats enriquint l’esdeveniment en lloc de frenar-lo.
Espiritualitat, emoció i acollida
Què és el que més l’ha colpit aquests dies?
Per a mi, el moment més sorprenent i gratificant va ser veure l’impacte real de la nostra planificació meticulosa de cada detall i del muntatge audiovisual més extens mai realitzat al món —penso en les 179 torres audiovisuals i els 2.400 m² de superfície de vídeo—. Presenciar la Vetlla de pregària i percebre aquell silenci, aquella comunió profunda enmig de desenes de milers de joves, sabent que la nostra feina havia contribuït a crear un ambient tan propici a l’espiritualitat, va ser realment emocionant.
Com ha viscut, com a romà, el fet que tants joves d’arreu del món omplissin la seva ciutat en un context tan especial com aquest Jubileu?
Com a romà, viure aquests dies ha estat per a mi una emoció indescriptible i una font d’orgull professional immensa. He vist la meva ciutat no només com a amfitriona, sinó acollint amb entusiasme l’energia d’aquests joves. Aquest esdeveniment ha demostrat la capacitat que té Roma per a ser un pol d’atracció mundial, no només espiritual, sinó també organitzatiu. És la prova que la col·laboració pot marcar la diferència a l’hora de fer valdre el nostre territori.
Alguns joves van decidir no participar en el Jubileu dels Joves a Roma perquè estaven una mica decebuts amb la logística de la JMJ de Lisboa. Ha percebut aquestes reticències?
Sí, els meus companys de feina i jo vam percebre aquestes reticències i les vam abordar directament. Crec que era fonamental demostrar que el Jubileu dels Joves a Roma seria diferent. Es va apostar per la planificació meticulosa de cada detall i una comunicació clara. Es va implementar un nou model que privilegiava la fluïdesa logística i l’assistència personalitzada, amb el suport de 3.000 voluntaris de la Protecció Civil i 1.000 agents desplegats sobre el terreny. L’objectiu era que cada jove se sentís acollit i acompanyat, superant qualsevol prejudici vinculat a experiències passades.
Lliçons apreses i mirada cap al futur
El Jubileu de les Confraries va tenir una gran participació. Què va aprendre d’aquella experiència que ha servit per preparar el Jubileu dels Joves?
Del Jubileu de les Confraries vam aprendre molt sobre la gestió de grans fluxos de persones i la importància del coordinament institucional. Aquella experiència va ser una base molt valuosa. Tot i això, per al Jubileu dels Joves es va adoptar un enfocament significativament diferent, més orientat al dinamisme i a la interacció, tot mantenint la mateixa planificació meticulosa. Un model innovador que ha permès adaptar l’esdeveniment als llenguatges i a les expectatives dels joves, equilibrant la sacralitat amb un plantejament més contemporani i participatiu.
Després d’aquesta experiència, què s’enduu en l’àmbit personal i professional? Hi ha alguna cosa que canviaria o milloraria per a futures edicions?
En l’àmbit professional, aquesta experiència em confirma que el “Mètode Jubileu” desenvolupat és un model d’èxit reproduïble per a grans esdeveniments d’abast mundial. L’esforç coral que ha implicat 100 empreses i milers d’operadors és un exemple de sinergia que ens posiciona com a líders. Personalment, m’enduc la satisfacció d’haver contribuït a un esdeveniment que ha generat un impacte tan positiu. Per al futur, miraria d’optimitzar encara més la recollida de dades per comprendre millor l’experiència individual de cada participant, amb l’objectiu de perfeccionar el nostre model innovador i la seva capacitat de generar connexions significatives i duradores.
