El Departament de Cultura de la Generalitat ha conclòs la segona fase de descobriment de les pintures murals de la Capella Gitana de la presó Model de Barcelona, una obra del pintor Helios Gómez que havia quedat oculta des de l’any 1998. La intervenció, que ha durat uns sis mesos, ha estat liderada per restauradores professionals amb el suport de becàries especialitzades en pintura mural al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
Aquest dijous 31 de juliol, s’han donat a conèixer els resultats dels treballs. En la presentació, ha participat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, acompanyats de Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez. També hi han assistit la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador.
“Els treballs han estat especialment complexos“, ha destacat en declaracions a EFE Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles, apuntant que les capes que cobrien la pintura original eren “dures, rígides i molt adherides”, i la seva composició química era similar a la de la pròpia obra de Gómez, cosa que ha dificultat enormement la seva eliminació.
La metodologia utilitzada ha combinat sistemes mecànics i químics per retirar les capes afegides “mil·límetre a mil·límetre“, de manera progressiva i controlada, amb l’objectiu de preservar la pintura original. Aquesta acurada feina ha permès recuperar gairebé tot el conjunt pictòric, que encara s’haurà de completar durant els pròxims mesos.
Descobriments a la Capella gitana de la presó Model
Gràcies als pocs testimonis fotogràfics existents en blanc i negre, es coneixien les composicions pictòriques de dues parets de la cel·la. Tanmateix, la intervenció ha permès descobrir que el conjunt era més ampli del que es pensava, ja que també s’ha localitzat decoració al sostre. A la volta de la cel·la, s’hi han trobat estrelles fetes amb paper d’estany procedent dels embolcalls de xocolatines que els familiars de Gómez li feien arribar durant la seva reclusió.
L’obra va ser realitzada l’any 1950, durant el darrer empresonament de l’artista, gràcies a la insistència del capellà mercedari de la presó. Gómez va representar la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, envoltada d’àngels músics i presos als seus peus. Tots els personatges, inclosa la Mare de Déu amb l’infant, són representats com a gitanos, amb la pell fosca, en una reivindicació clara de la identitat gitana, constant en la trajectòria de l’artista.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha destacat: “La recuperació de la Capella Gitana és un exemple de com entenem el patrimoni avui: una eina que posa en valor la història no hegemònica i dona protagonisme a veus silenciades”. Hernández també ha remarcat el valor històric de l’obra assenyalant que “les pintures tenen un gran valor patrimonial perquè són un gran exponent del patrimoni de la repressió”.
La importància simbòlica de l’obra d’Helios Gómez
Des de 1998, aquestes pintures havien quedat ocultes sota diverses capes de pintura plàstica i guix. Ara, amb aquesta recuperació, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha subratllat la importància simbòlica de l’obra: “Helios Gómez, pintor, poeta, revolucionari, va ser un activista incansable per les llibertats, per la justícia i per la dignitat del poble gitano. La capella és un gest radical d’esperança, de dignitat i d’afirmació davant la repressió. Una obra que transcendeix els murs de la presó i es converteix en símbol de la memòria gitana, de la creació com a forma de llibertat i de la Barcelona diversa que volem. Amb la recuperació d’aquesta capella també restituïm la memòria”.
Durant el darrer trimestre de 2025 es completarà el descobriment de les parts baixes de les parets, on es concentren més capes per sobre de la pintura original feta a l’oli. Un cop acabada aquesta fase, encara restarà pendent una tercera intervenció per garantir la conservació, estabilització i presentació definitiva del conjunt pictòric.
En aquest sentit, la consellera Hernández ha anunciat que quan acabi el procés de conservació-restauració, es protegirà la cel·la amb les pintures “com a bé cultural d’interès nacional”. Amb aquesta declaració d’intencions, es reforça la voluntat institucional de preservar i dignificar un espai artístic i històric de gran transcendència per a la memòria col·lectiva.
