A pesar dels 99 anys fets el passat 17 d’abril, Montserrat Torrent observa amb ulls de jove el Jubileu 2025, esdeveniment amb què l’Església catòlica vol irradiar fe i esperança, virtuts que per a l’organista catalana apareixen també en la tercera edat. “La vellesa és un cronòmetre cansat, impertorbable i que pot aturar-se en qualsevol moment”, comenta a Flama des del seu pis de Barcelona.
Abans de presenciar com la Generalitat de Catalunya commemorarà el pròxim 2026 el seu centenari entorn de l’Any Montserrat Torrent, en ella no s’esvaeix l’esperança que —en el marc de la V Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran— el papa Lleó XIV demana que es converteixi en font d’alegria i de confiança divina en plena vellesa. “En aquesta etapa vital, que és la nostra espasa de Dàmocles i que hem d’afrontar d’una manera decidida i constant, apareixen l’esperança i la fe que ens ha donat la confirmació del desig vital a una plenitud de vida“, confessa Torrent.
L’organista, per a qui el pitjor de la vida ha estat “veure morir gent propera i amb menys edat que jo”, troba el confort en l’esperança i la fe que es desperten en ella a les portes dels 100 anys: “Em treu la por que hi pot haver en el pas de la vida mortal a la immortal”, assenyala mentre defineix aquest pas com un trànsit de pau i “un retrobament amb Déu convertit en acte de joia que desfila la condició mundana”.
“No hi ha dia que no resi per perseverar i espigolar en la fe, per tal de trobar-me amb aquest descans etern tan desitjat”, revela la barcelonina, amb una carrera de més de 70 anys que la situa entre els artistes més longeus de la seva generació. Veient-se com una “candidata” que, a mans de Déu, rebi durant el pròxim any un merescut reconeixement al seu talent com a concertista i mestra d’organistes, Torrent reconeix que aquesta commemoració “hauria de servir com a incentiu per a tots els que som longeus”.
“Els centenaris són anècdotes de difícil encontre per als qui els hem de viure”, admet Torrent, “i, en el meu cas, un esdeveniment que espero gaudir amb fe, ganes i dedicació per tal de tocar amb els meus dits [els mateixos que durant dècades han tocat els millors orgues del món] una certa activitat i la plenitud”.
