Per bé que el rostre del periodista mataroní Quim Barnola (1974) sigui un dels més habituals i reconeguts en els menjadors catalans per la seva tasca de presentador d’un programa de tertúlies sobre l’actualitat al canal 24H de Televisió Espanyola a Catalunya, una de les facetes que menys es coneixien del comunicador era la seva atracció pel món de l’assaig, reflectida “després d’anys guardant al calaix pensaments diversos”, afirma, sota el títol de Desalmados. Sin alma: la crisis de la espiritualidad (Editorial Erasmus).
Precisament ha estat a través de l’anàlisi diària del que ha succeït aquests últims temps en territoris com el català que Barnola ha copsat una situació que s’ha arrelat amb intensitat socialment, i que esdevé el principal teló de fons de la seva obra: “Hem estat formant part d’una societat que està profundament distreta amb moltes qüestions que viuen allunyades de la recerca individual, és a dir, l’espiritualitat, víctima d’una gran banalització“, sosté, des del seu agnosticisme, l’autor d’una publicació que “ni neix per a ser referent intel·lectual ni per a aconsellar sobre aspectes que puguin ser teològics o espirituals”.
“A Desalmados faig un intent d’explicar la causa de la nostra crisi d’espiritualitat, una dimensió essencial per a la vida plena i que se’ns ha furtat en nom de la llibertat”, continua el també professor associat de la Universitat Pompeu Fabra i format durant els seus primer cursos acadèmics en entorns educatius dels Germans Maristes de Catalunya, “que em van permetre reconèixer què és capaç de proposar una confessió com la cristiana i arribar a formular-me les preguntes que em puc formular ara”, diu Barnola.
“L’espiritualitat es reformula davant la ciència”
“El misteri de la vida m’ha acompanyat des de petit”, confessa, “i, sense témer per exterioritzar-lo, a diferència del que fa una part destacada de la població, faig el mateix que fan avui dia molts altres humans, entre ells molts joves: apropar-me a una espiritualitat que cada vegada està més d’actualitat”.
I és en aquest acostament a una espiritualitat “que evoluciona i es reformula davant els descobriments científics”, com assenyala el comunicador català, on l’autor de Desalmados situa la seva anàlisi en les experiències de metges i físics que donen un sentit racional a una pregunta que els corrents que neixen en l’espiritualitat fa molts segles que ja es plantegen: “Som més que matèria?“, es pregunta el periodista, manifestant una idea que, per a ell, és “el tema de debat més important en societats com la nostra”.
