1 »Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei, 2 ell em va dir:
»—Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar.
»Jo, molt esglaiat, 3 li vaig respondre:
»—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
4 »El rei em va preguntar:
»—Doncs què pretens?
»Jo, tot pregant al Déu del cel, 5 li vaig respondre:
»—Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.
6 »El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà:
»—Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?
»Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés. 7 I encara vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes perquè els governadors de la Transeufratina em deixessin passar fins a Judà. 8 També li vaig demanar una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a bastir les portes de la ciutadella que hi ha al costat del temple, la muralla de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m’ho va concedir tot. La mà bondadosa del meu Déu em protegia.
Salm 137,1-6.
1 Vora els rius de Babilònia
ens assèiem i ploràvem
d’enyorança de Sió;
2 teníem penjades les lires
als salzes de dins la ciutat.
3 Allà volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
ens demanaven cants de festa
els qui ens havien entristit:
«Canteu-nos algun càntic de Sió.»
4 Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
5 Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que caigui en l’oblit la meva dreta.
6 Que se m’encasti la llengua al paladar
si no guardés el teu record,
si no posés Jerusalem
al capdamunt dels cants de festa.
Lc 9, 57-62.
57 Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.
58 Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:
—Segueix-me.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
60 Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu.
61 Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adeu als de casa meva.
62 Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
