5 »A l’hora de l’ofrena del capvespre vaig sortir del meu estat d’abatiment. Encara amb el vestit i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls i, amb les mans alçades cap al Senyor, el meu Déu, 6 vaig dir:
»—Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no goso aixecar la mirada cap a tu. Les nostres culpes s’han multiplicat fins a cobrir-nos del tot, les nostres ofenses han crescut i arriben al cel. 7 Des dels temps dels nostres pares fins avui no hem parat d’ofendre’t; i, per les nostres culpes, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat deixats a mercè dels reis estrangers: hem sofert guerres, captivitats, pillatges i humiliacions. I això fins al dia d’avui. 8 Però ara, per un moment, tu, Senyor, Déu nostre, començaves a mostrar-te misericordiós amb nosaltres: rescataves de l’exili una resta del teu poble i li donaves estada en el teu lloc sant; així, Déu nostre, il·luminaves els nostres ulls i començaves a donar-nos vida enmig de la nostra servitud. 9 Perquè nosaltres som esclaus, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la servitud, sinó que ha decantat a favor nostre la bondat dels reis de Pèrsia: el nostre Déu ens ha donat nova vida perquè restauréssim el seu temple, en reparéssim les ruïnes i així tinguéssim un lloc segur a Judà i a Jerusalem.
Salm Tb 13,2.4.6-8.
2 —Que Déu sigui beneït, ell que viu eternament;
que sigui beneït el seu regne.
Ell colpeix i té misericòrdia:
fa baixar al país dels morts, al fons de la terra,
i fa sortir d’aquella gran perdició.
Res no s’escapa de la seva mà.
4 Allà us ha fet conèixer la seva grandesa.
Glorifiqueu-lo davant tots els vivents:
ell és el nostre Senyor,
el nostre Déu i el nostre Pare;
ell és Déu per sempre.
6 Si retorneu a ell de tot cor i amb tota l’ànima
i obreu sincerament davant seu,
ell tornarà a vosaltres
i mai més no us amagarà la mirada.
7 Contempleu ara el que ha fet amb vosaltres
i proclameu amb força el vostre agraïment.
Beneïu el Senyor que fa justícia
i enaltiu el Rei dels segles.
8 Jo canto la seva lloança
en el país on visc deportat,
anuncio la seva majestat i el seu poder
davant un poble pecador.
Convertiu-vos, pecadors,
feu el bé, que és agradable als seus ulls:
qui sap si us tractarà amb benevolència
i tindrà misericòrdia de vosaltres.
Lc 9,1-6.
1 Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. 2 I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. 3 Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. 4 Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 5 I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
6 Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.
