Eren nombroses les mostres d’afecte a Daniel Palau en la seva arribada, a peu, a la Catedral Nova de Lleida aquest dissabte 19 de juliol al matí, acompanyat per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i el bisbe Salvador Giménez, qui donaria el relleu en aquesta celebració a un Palau que sortia unes hores després del temple amb anell, mitra i bàcul. Una acció que feia envoltat de familiars i amics de Barcelona, Corbera de Llobregat, Vimbodí i Poblet, o d’Ohio, des d’on arribaven el seu germà Albert-Manuel juntament amb la seva dona Traci i el seu fill Mark, que seien en els primers bancs del temple al costat d’altres familiars i de la primera plana política catalana, amb l’excepció del president Salvador Illa.
“Avui posem Lleida al mapa de la nostra nombrosa família”, proclamava l’oncle matern del bisbe, Òscar Valero, qui, arribat de Barcelona amb una trentena de familiars més, observava emocionat com el seu nebot iniciava “un repte que encararà com sempre, amb la millor predisposició”, com deia el barceloní. “Està preparadíssim“, afegia el germà de Daniel Palau, “per bé que els inicis sempre siguin complicats”.
I entre els centenars de fidels que omplien l’edifici es trobaven també una dotzena de veïns i veïnes que sortien d’hora aquest matí des de Vimbodí i Poblet en autocar, acompanyats pel rector de l’Espluga de Francolí, Antonio Rosaura, i, en la seva arribada a Lleida, pel seu alcalde, Joan Canela. “És un honor que algú que descendeixi del nostre poble com és el seu cas, fill d’un vimbodinenc, sigui bisbe i estic segur que hi portarà l’esperit de servei que va forjar a casa nostra”, admetia el batlle, que en poc menys d’un any ha vist com l’episcopat català s’ha proveït de dos preveres vinculats amb la Conca de Barberà: “Estem molt ben representats amb Octavi Vilà, a Girona abans de passar per Poblet, i, ara, amb Daniel Palau”, afegia.
Precisament Octavi Vilà i la resta dels bisbes catalans, juntament amb una destacada representació dels espanyols encapçalada per Luis Argüello, president de la Conferència Episcopal Espanyola, escoltaven des del presbiteri un nou bisbe de Lleida que dedicava les seves primeres paraules als territoris on va créixer la seva fe, des de Barcelona fins a Roma, i, en especial, per a Vimbodí i Poblet, “el millor poble del món”, continuava abans d’aconseguir una de les ovacions més destacades de la cerimònia episcopal.
Referint-se a elements que el prelat espera fer seus durant el nou ministeri, com ara la senzillesa, l’amistat i la valentia, el bisbe de Lleida posava el punt final a una celebració en què una llarga cua de persones omplia el passadís central del temple. Entre ells, l’alcalde de la capital del Segrià, Fèlix Larrosa, a qui Palau assegurava una imminent trobada per “conèixer-nos millor”, i l’alcalde de Vimbodí i Poblet, a qui tornava a recalcar el mèrit de ser de “la millor població de totes”, abans d’emplaçar-lo a una nova trobada més íntima, tot i amb una agenda més atapeïda, entre alzines, espiritualitat i aires rurals.
