13 Davant de Déu, que dona vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano 14 que guardis irreprensible i sense taca el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor Jesucrist. 15 Aquesta manifestació serà revelada en els temps fixats pel qui és el benaurat i l’únic sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, 16 l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
Salm 100,2-5.
2 Serviu el Senyor amb alegria,
entreu davant d’ell amb crits d’entusiasme.
3 Reconeixeu que el Senyor és Déu;
ell ens ha creat i nosaltres som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.
4 Entreu als seus portals donant-li gràcies,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu-lo, beneïu el seu nom:
5 «Que n’és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.»
Lc 8,4-15.
4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:
5 —Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. 6 Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. 7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. 8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
I, acabat de dir això, exclamà:
—Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
9 Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. 10 Ell respongué:
—A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que
» mirin, però no hi vegin;
escoltin, però no comprenguin.
11 »La paràbola vol dir això:
»La llavor és la paraula de Déu. 12 Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. 13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. 14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. 15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.
