12 Que ningú no t’hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l’amor, en la fe, en la integritat. 13 Mentre esperes que jo vingui, dedica’t a llegir en públic l’Escriptura, a exhortar i a instruir. 14 No negligeixis el do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. 15 Posa-hi tot l’interès, mostra-t’hi sol·lícit; que tothom vegi com progresses. 16 Vetlla sobre tu mateix i sobre la doctrina que ensenyes: persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t’escolten.
Salm 111, 7-10.
7 La seva acció és irrevocable i és justa,
les seves decisions són fermes,
8 incommovibles per sempre més,
establertes fidelment i amb rectitud.
9 Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert el seu pacte per sempre.
El seu nom és sant i venerable.
10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa,
són molt prudents els qui el veneren.
La lloança del Senyor dura per sempre.
Lc 7,36-50.
36 Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. 37 Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum 38 i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. 39 El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» 40 Jesús li digué:
—Simó, t’haig de dir una cosa.
Ell li respongué:
—Digues, mestre.
41 —Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta. 42 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més?
43 Simó li contestà:
—Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
—Has respost correctament.
44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
—Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. 45 Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46 Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. 47 Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48 Després digué a la dona:
—Els teus pecats et són perdonats.
49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»
50 Jesús digué encara a la dona:
—La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.
