Irlanda inicia l’exhumació de 796 nadons enterrats a la fossa de Tuam, en un antic alberg religiós

cropped-fav.png
Àrea on abans estava la St. Mary’s Mother and Baby Home, Tuam, Galway I Wikipedia, Auguste Blanqui

Una excavació a Tuam, al comtat de Galway, ha posat novament en el punt de mira una antiga institució dirigida per l’Església catòlica. El lloc en qüestió va acollir el centre St. Mary’s Mother and Baby Home, que va funcionar entre 1925 i 1961 i on es van internar milers de dones embarassades fora del matrimoni i els seus fills, sovint per encàrrec de l’Estat irlandès.

La fossa comuna va ser descoberta l’any 2014 per una historiadora aficionada, Catherine Corless, qui va trobar indicis d’enterraments irregulars al recinte. Segons les seves investigacions, la fossa es troba en un antic dipòsit d’aigües residuals i podria contenir les restes de fins a 796 nadons i infants de fins a nou anys. “Quan vaig publicar el meu assaig, tenia els registres de defunció de 200 nadons… finalment, vaig descobrir que un total de 796 nadons i nens petits havien mort al centre entre 1925 i 1961”, va explicar Corless en una entrevista a The Observer:

Els cossos pertanyen a menors que van morir mentre vivien al centre, sovint en condicions molt precàries. No existeixen registres oficials d’enterrament, ni làpides ni cap mena de commemoració. L’espai, ubicat a prop d’un parc infantil i d’una zona residencial, va romandre sense senyalitzacions fins fa poc més d’una dècada. “Tots havien estat batejats, però l’església i les autoritats implicades van negar tenir coneixement de les seves morts o enterraments”, va explicar Corless durant la conversa.

PJ Haverty, avui un home gran, és un dels supervivents de St. Mary’s Mother and Baby Home. Ell va explicar a la televisió pública britànica que va passar els primers sis anys de la seva vida al centre, que ell anomena una presó, tot i considerar-se un dels afortunats: “Vaig sortir d’allà”. Haverty va recordar com eren tractats quan anaven a l’escola: “Havíem d’arribar 10 minuts tard i sortir 10 minuts abans, perquè no volien que parléssim amb els altres nens, fins i tot durant l’esbarjo a l’escola no se’ns permetia jugar amb ells.. érem escombraries del carrer.”

Inici dels treballs d’exhumació

Aquest dies han començat oficialment els treballs d’exhumació, que s’allargaran durant dos anys. Les excavadores ja treballen a la parcel·la on s’ubicava l’antic centre per a mares i nadons, una àrea avui transformada en zona verda. Aquesta etapa marca l’inici del procés formal per recuperar les restes i identificar-les, en la mesura que sigui possible. “Espero que sigui la xifra completa: 796 petits cossos que esperen un enterrament digne va desitjar Corless durant la conversa amb The Observer.

La comissió d’investigació va fer públiques les conclusions de l’estudi de Corless, l’any 2021, destacant que els índexs de mortalitat infantil en aquests centres eren alarmants”. Segons les dades recollides, “un total de 56.000 dones solteres i 57.000 nens van passar per 18 llars d’aquest tipus a Irlanda entre 1922 i 1998, i més de 9.000 nens van morir.”

Un passat que encara ressona

La troballa de la fossa i les revelacions posteriors han sacsejat la societat irlandesa, ja que posa en evidència el tracte rebut per moltes dones i infants en aquestes institucions. Corless va admetre, durant l’entrevista, que el camí no ha estat fàcil: “Els meus descobriments van ser correctes, tot i això, vaig haver d’enfrontar-me a obstacles per part d’aquells que pensava que m’haurien ajudat”.

Tot i les dificultats i el rebuig inicial, la historiadora s’ha mantingut constant en la seva tasca i ara recull els resultats, ja que sempre va “sentir que no podia deixar de buscar una resposta”. Amb l’inici dels treballs d’excavació, Irlanda fa un pas més per reconèixer les víctimes i donar resposta a les famílies afectades.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

[sibwp_form id=2]