Els frares caputxins d’Arenys de Mar han anunciat el tancament del servei d’acollida que durant anys han ofert de manera informal a persones en situació de vulnerabilitat. El comunicat, signat pel guardià del convent, fra Gil Parés, s’ha fet públic a petició del consistori local, que esperava un anunci oficial per part del part del frares per explicar el cessament d’aquesta activitat. Els caputxins expliquen que, com que “no es tractava d’un servei formal ni d’una entitat reconeguda”, van comunicar la notícia només a les persones implicades i al Departament de Salut “per tancar l’expedient administratiu”.
El text deixa clar que la tasca que feia la comunitat no es podia equiparar, com han fet alguns mitjans, a un “menjador social” o un “servei d’ajuda social”. “Nosaltres no vam crear cap institució, ni vam demanar cap subvenció pública”, afirmen, tot i les bones condicions dels aliments i l’atenció oferta, la inspecció sanitària va exigir complir una normativa pròpia de serveis professionals, cosa que els frares no podien assumir. “L’Ajuntament ens ha insistit reiteradament que havíem de complir la normativa per a centres que distribueixen fins a 450 àpats, com si fóssim una empresa o una entitat social, però nosaltres quedàvem molt lluny de 450 àpats al dia, ja que rebíem a casa nostra diàriament una trentena de persones”, detalla el text.
I és que, com reitera fra Gil en declaracions a Flama, hi ha dificultats a l’hora d’adaptar iniciatives com la seva al marc legal vigent: “Per poder acompanyar a aquestes persones, que es troben en situacions vulnerables, cal temps i paciència, i això sovint no es troba a les administracions, ja que tenen pressupostos ajustats i hi ha manca de personal”, comenta.
El frare també descriu el procés que els ha portat a cessar el servei: “El fet de trobar-nos davant d’un expedient administratiu, ens ha forçat a prendre decisions, fa temps que veiem que la nostra manera de veure les coses és diferent a la de l’administració. La decisió ha estat dolorosa, hi ha hagut diàleg i discerniment, la inspecció ha estat com un cop de porta.”
Des del convent es mostren preocupats pel futur de la trentena de persones que, fins ara, trobaven en aquest espai un lloc on menjar, descansar i sentir-se escoltades. Una desena d’aquestes persones continuen a Arenys, ara sense cap mena de suport. “Confiem que això no generi problemes de convivència”, diuen els caputxins, admetent que la responsabilitat d’aquesta situació recau ara en l’administració.
Tot i l’aturada del servei d’acollida, els caputxins volen iniciar una nova etapa a partir del setembre, si bé, com avança fra Gil, ara per ara, no saben com acompanyaran a aquestes persones. “Ens cal trobar la manera que puguin tornar a casa nostra: un cafè?, tornar a oferir el servei de dutxes?, sortir a estar amb ells a les places? Encara no ho sabem”, apunta el guardià d’aquesta comunitat que vol continuar fidel a la seva vocació evangèlica, però fora dels circuits burocràtics i amb una aposta clara per la relació directa i humana.
