“El Sant Pare ha acceptat la renúncia al càrrec d’Abat Ordinari de l’Abadia Territorial de Saint-Maurice (Suïssa), presentada pel Reverendíssim Pare Jean César Scarcella, CRSM”, anunciava el passat 28 de juny, el butlletí de la Sala Stampa vaticana. S’informava d’una renúncia que amagava al darrere una trista història que no feia sinó aprofundir en la imatge de descrèdit en què es troba l’Església a Suïssa des que fa dos anys una extensa investigació va documentar 1002 casos d’abusos sexuals registrats entre 1950 i 2002, almenys la meitat dels quals van ser “postergats i oblidats”.
I ara s’ha demostrat, finalment, que l’abat del que és considerat com el monestir més antic de Suïssa, formava part d’aquesta trama delictiva que operava entre els murs centenaris de l’abadia –que depèn directament del papat i que, com a tal, confereix al seu superior la condició de bisbe– que havia estat denunciada per les seves víctimes, les mateixes que van veure amb desolació com Scarcella (de 73 anys), que al setembre de 2023 havia estat suspès del seu càrrec pel Vaticà, després de no trobar cap prova en contra, va ser restituït en el seu càrrec el passat mes de març.
Però només dos mesos després, i després de fer-se pública el 20 de juny una investigació independent encarregada per l’Orde de Canonges Agustins, que assenyalava que entre 1960 i 2024 es van produir almenys 67 casos de violència sexual, en l majoria contra menors, perpetrats per almenys 30 membres de l’orde, el Vaticà va tornar a intervenir en l’assumpte i, una setmana després, Lleó XIV acceptava la renúncia definitiva de l’abat.
Els investigadors que van elaborar l’informe es van entrevistar amb 57 testimonis i 24 clergues, documentant, segons informa el portal Katholisch, “gestos o declaracions amb al·lusions sexuals en una relació de poder, tocaments sexuals repetits, sessions fotogràfiques ambigües, intents de seducció en una relació de poder, exhibicionisme o consum de pornografia infantil”, a més de “casos d’agressió sexual, violació i avortaments forçats”.
L’informe acusa “tant els abats com les autoritats locals d’incompliment” en el seu deure de protecció i gestió dels abusos sexuals, adoptant en canvi una “actitud defensiva” per protegir “la reputació” de l’abadia. “Els responsables de l’abadia intenten encobrir les accions dels seus col·legues acusats, trivialitzant-les amb un llenguatge vague o eufemístic”, assenyalen els autors de l’informe.
La Conferència Episcopal Suïssa, per la seva banda, ha acollit amb satisfacció la renúncia de Jean Scarcella, ella mateixa embarcada en una situació crítica també per la seva mala gestió de les denúncies d’abusos sexuals, recollides en un informe independent elaborat per la Universitat de Zuric, presentat al setembre de 2023, i que va documentar 1.002 casos d’abusos sexuals, en la seva majoria a menors, des de mitjan segle XX.
Les xifres presentades –les autores de l’estudi van assenyalar en roda de premsa que serien només “la punta de l’iceberg”, ja que molts no van ser denunciats o les proves van ser destruïdes– recollien els casos de 921 víctimes i 510 abusadors comprovats.
Igual que va passar amb l’esclat de la crisi dels abusos en el si de l’Església a Alemanya, des de la publicació d’aquest informe s’han multiplicat el nombre de casos d’apostasia a l’Església catòlica de Suïssa. El 2023, 67.000 batejats van demanar abandonar l’Església, xifra que va duplicar la de l’any anterior, segons va informar Felix Gmur, president de la Conferència Episcopal Suïssa.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
