Només es necessiten deu minuts, abans de començar la missa de les vuit del vespre, per “sortir a l’exterior de l’església, trobar-hi un espai adequat i, en un absolut silenci, fer una plantada silenciosa, tot col·locant-se, si es vol, en cercle, i manifestar-se per les injustícies bèl·liques que atemoreixen el món”.
Aquests són els “senzills passos” que, per al sacerdot Joan Cabot (Santa Eulàlia de Ronçana, 1962), es requereixen per posar en pràctica una acció grupal que es va iniciar el passat 10 de juny a la parròquia de Sant Pere Nolasc de Barcelona i que ha continuat a la de Santa Mònica, Sant Josep i Sant Josafat i, després, a la de Sant Pau del Camp. “Aquest 2 de juliol, abans de les vuit, ho farem a la de Sant Agustí”, afegeix el prevere i un dels prop de quinze membres del Consell Pastoral del Raval, creat fa tres anys.
Va ser en una reunió celebrada per part d’aquest organisme eclesial on es va perfilar una activitat “simbòlica” que pretén recollir una proposta nascuda des de la parròquia del Carme de la ciutat comtal —on la plantada silenciosa arribarà el 16 de juliol, després de passar per l’església de Montalegre, el 9 de juliol. “En tots aquests temples”, continua Cabot, actual rector de la parròquia de Santa Maria del Pi i de Sant Jaume, “es tornarà a anar amb una pancarta i a evidenciar amb un acte com aquest que es pot cridar l’atenció i generar complicitat amb tothom per obrir els ulls sobre les guerres obertes al món”.
Un compromís “ferm” per la noviolència
La proposta, que aterrarà el 23 de juliol a la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes, al Poble-sec, i, el dia 30, a la parròquia de la Mare de Déu de Betlem, no només es vol expressar un compromís “ferm” amb la pau i la justícia social, tot volent ser una veu crítica davant la violència i la guerra, sinó també una unió amb comunitats d’altres realitats religioses que, amb presència a Barcelona, “saben molt bé què suposa escapar d’una guerra”, indica Cabot per a referir-se, per exemple, a les famílies ucraïneses que viuen a la ciutat. “Potser no és una activitat que ajudi gaire a solucionar les coses —manté—, però testimonialment és un gest que evidencia un rebuig, un clam col·lectiu i una necessitat profunda de buscar solucions”.
En aquest sentit, el capellà destaca com “les concentracions silencioses davant de parròquies o dins d’esglésies tenen diversos precedents a Catalunya, especialment en contextos de reivindicació pacífica, de denúncia de la violència o de defensa dels drets humans”. De fet, han estat diverses les parròquies i les comunitats eclesials que han impulsat, aquests últims anys, vetlles per la pau i la noviolència, en resposta a conflictes com els de l’Iraq, Terra Santa o Ucraïna. Unes accions, així, que han combinat el silenci amb espelmes, cants o lectures breus, en un format de pregària oberta o interreligiosa.
