19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu.
1 Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.
3 També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, 4 i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. 5 La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, 6 i ella va fugir al desert.
10 Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:
—Ara és l’hora de la salvació,
la força i el regnat del nostre Déu,
l’hora del poder del seu Messies.
Salm 45,10.11-12ab.16.
10 Entre les teves dames hi ha filles de reis;
tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir.
11 Escolta, filla, mira i estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare.
12 El rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: prosterna’t davant d’ell.
16 Conduïdes entre cants de festa,
entren al palau del rei.
1C 15,20-26.
20 De fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: 22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. 23 Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. 24 Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d’autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. 26 El darrer enemic destituït serà la mort.
Lc 1,39-56.
39 Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42 Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44 Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
46 Maria digué:
—La meva ànima magnifica el Senyor,
47 el meu esperit celebra Déu que em salva,
48 perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa;
des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant,
50 i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
51 »Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
53 omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
