7 El Senyor va dir a Josuè:
—Des d’avui, jo et faré gran als ulls de tot Israel; així sabran que jo soc amb tu com ho vaig ser amb Moisès. 8 Mana als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que s’aturin quan arribin arran de l’aigua del Jordà.
9 Llavors Josuè digué als israelites:
—Acosteu-vos i escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu. 10 Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres. 11 Mireu, l’arca de l’aliança del Sobirà de tota la terra us precedirà en el pas del Jordà. 13 Així que els sacerdots que porten l’arca del Senyor, el sobirà de tota la terra, posin els peus dintre el Jordà, l’aigua que baixa s’aturarà i quedarà embassada.
14 Quan el poble aixecà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant. 15 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, 16 l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. 17 Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van aturar dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta.
Salm 114A, 1-6.
1 Quan els fills d’Israel sortiren d’Egipte,
la casa de Jacob, d’aquell poble estranger,
2 la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d’Israel, la seva heretat.
3 El mar, en veure’ls, va fugir
i el Jordà se’n tornà riu amunt;
4 les muntanyes saltaren com anyells,
i els turons, com petits de la ramada.
5 Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
6 Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
i els turons, com petits de la ramada?
Mt 18,21-19,1.
21 Pere preguntà a Jesús:
—Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
—No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»—Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:
»—Paga’m el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»—Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
30 »Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 El senyor va fer cridar aquell home i li digué:
»—Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.
