“Copríncep, copríncep”, “bisbe Serrano”, “Josep-Lluís, Josep-Lluís”. Aquests eren alguns dels càntics improvisats que feien mig miler d’infants d’Andorra col·locats, aquest dijous al matí, a costat i costat del carrer de la Vall de la capital andorrana per deixar-hi passar pel mig el seu nou copríncep episcopal, el bisbe Josep-Lluís Serrano (Tivissa, 1977), qui els donava la seva mà al seu pas. La mateixa que minuts més tard signava en el Llibre d’Or andorrà, al vestíbul del Consell General, i saludava els representants polítics d’un país que des d’aquest 2025 diposita en ell i en el president francès el seu destí polític i institucional.
“Després de repassar a classe què fa un copríncep, avui tots ells es guardaran a la memòria un record que els acompanyarà sempre“, admetia una de les professores d’una escola cristiana, el Col·legi Sant Ermengol, mentre Serrano era acompanyat en aquest primer trajecte institucional fins al rovell de l’ou d’Andorra pels set rectors de les Valls d’Andorra i els seus dos vicaris. Alguns d’ells, a diferència dels nens i nenes, repetint participació, com el prevere jubilat i d’origen gironí Jaume Soy, un dels que esperaven Serrano per fer aquest simbòlic passeig per al ja tradicional jurament de la Constitució d’Andorra: “Amb aquest”, agregava el capellà, “he vist fer-ho al tarragoní Joan Martí Alanis i al barceloní Joan-Enric Vives“.
Capellans i vicaris d’Andorra compartien espai, ja a l’interior d’un hemicicle andorrà conformat per 28 consellers i conselleres generals, tant amb la germana de Josep-Lluís Serrano, Teresa, i els seus familiars, com amb la seva cunyada Victòria, entre altres personalitats de l’àmbit religiós com el sacerdot polonès Roman Walczak, al capdavant de la nunciatura espanyola i andorrana durant la seu vacant després de la recent sortida de Bernardito Auza. “Per a la Santa Seu, tenir un representant episcopal aquí és una missió que hem de continuar preservant”, reconeixia el també diplomàtic des de les entranyes andorranes.
Allà era on Serrano Pentinat s’enfilava “a espatlles d’altres gegants”, com definia l’encarregat de fer el primer parlament protocol·lari, el Síndic general d’Andorra i empresari, Carles Ensenyat, la funció d'”arbitrar i moderar el funcionament dels poders públics i de les institucions” que han fet altres coprínceps episcopals en un país que actualment supera els 85.000 habitants. “És una persona preparadíssima per a ocupar aquest lloc, que ha pogut conèixer molt bé durant aquests vuit mesos preparatoris”, com deia, per la seva part i des de l’exterior de l’edifici, l’alcalde de Tivissa, Joan Cedó.
“La seva proximitat amb Lleó XIV, amb qui comparteix actituds [i amb qui fins fa uns mesos Serrano compartia ciutat de residència —Roma— per les seves funcions a la cúria romana], també ha ajudat a fer més de pressa aquest relleu al capdavant de la Mitra d’Urgell i d’Andorra, si bé es parlava de dos anys d’espera que no han acabat arribant”, continuava un batlle que acompanyava tres tivissans més “convidats pel Síndic general” i que, amb aquest solemne acte en una Andorra la Vella de ple estiu, començava a estar acostumat a compartir celebracions “de màxim nivell” amb el seu amic Josep-Lluís.
Precisament recordant a l’actual pontífex, però també al seu predecessor, el papa Francesc, era com articulava el seu primer discurs el nou copríncep episcopal d’Andorra, que assumia públicament la missió constitucional assignada apel·lant a la construcció de “profunds vincles de fraternitat i de servei a la veritat i al bé“, subratllant les paraules pronunciades per Robert Prevost el 21 de juny des de Roma.
Unes referències que tornaven al final del seu parlament, a escassos metres d’un dels cinc exemplars del text més important de l’Andorra actual, refrendat el 1993 i signat pels aleshores coprínceps, Joan Martí Alanis i François Mitterrand: “Ajudeu-nos també vosaltres”, reconeixia Serrano, tal com va dir Lleó XIV el dia d’inici del seu pontificat, “a construir ponts mitjançant el diàleg i la trobada. Units tots per ser un poble sempre amb pau”, concloïa Josep-Lluís Serrano, un sacerdot tivissà que ja és andorrà de ple dret.
