Les comunitats religioses de Manresa han viscut una notable davallada en els darrers disset anys. Segons una anàlisi del diari Regió 7, des del desembre del 2008 fins avui, el nombre total de religiosos a la capital del Bages ha passat de 147 a 68, cosa que representa una reducció del 53,7%. Paral·lelament, sis de les catorze comunitats que hi havia aleshores han desaparegut, deixant-ne només vuit d’actives actualment. L’última baixa ha estat la de les caputxines, que han posat fi a la seva presència a la ciutat el passat mes de maig amb el trasllat de la germana Pilar, l’última integrant, a una residència.
Tot i la tendència a la baixa, algunes comunitats es mantenen actives. Les Filles de Sant Josep, conegudes com a Josefines, són les més nombroses, amb 21 germanes, tot i que el 2008 n’eren 41. També destaquen les Carmelites de la Caritat Vedruna, que amb una vintena de monges han incrementat el seu nombre respecte fa disset anys. Entre totes dues concentren més del 60% dels membres religiosos de la ciutat.
Altres ordes, com les Dominiques de l’Anunciata o les Operàries del Diví Mestre, mantenen presències més modestes, amb cinc membres cadascuna. Les Josefines de la Caritat i la comunitat de Santa Clara també compten amb cinc religioses, tot i que aquestes últimes tenen un fort component social i han optat per obrir el convent a persones vulnerables, sumant una trentena de residents entre laics i monges.
“Des dels Pares del Desert, la vida religiosa, sigui en la seva versió contemplativa com activa, ha estat una protesta noviolenta i una alternativa al status quo tan social com eclesiàtic, perdre aquesta capacitat profètica i inspiradora fa que no tingui sentit la nostra opció de vida”, assegura el jesuïta Xavier Melloni, director del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana.
Pel que fa als ordes masculins, només en queden dos: els Jesuïtes de la Cova i l’Institut del Verb Encarnat. Els primers, amb cinc membres actualment, desenvolupen tasques d’acompanyament espiritual, exercicis i activitats formatives. Els segons, establerts el 2007, es mantenen amb només dos religiosos, igual que quan van arribar.
En relació amb el futur de la vida religiosa, Melloni apunta els tres trets que hauria de tenir aquesta opció per interpel·lar els joves són: “Ser persones de Déu, és a dir, orants i lúcides; viure amb una austeritat solidària, lliures de les esclavituds de confort que ens imposa la nostra societat; viure en comunitats veritablement fraternals, saludables i guaridores.”
“La vida religiosa —apunta Melloni— està cridada a ser una resta, la resta d’Israel, no un residu… el residu és el que queda en un plat mal acabat; la resta, en canvi, conté concentrats tots els ingredients dels aliments. Amb poc, dona molt. Per al jesuïta, el fet que quedin pocs religiosos “no és la qüestió”. “El repte —argumenta— és si som capaços de ser resta o llevat en l’interior de la comunitat cristiana i entre els laics que comparteixen el nostre carisma, però massa sovint, els laics són més radicals que nosaltres i aleshores no queda clar quina és la resta i quin és el residu.”
