El Vaticà va estrenar, el passat divendres 20 de juny, el documental “Lleó del Perú”, que narra durant 45 minuts, a partir d’imatges i d’entrevistes, el pas de Robert Prevost com a sacerdot i bisbe en aquest país sud-americà abans de ser escollit successor de Pere i de decidir fer-ho amb el nom de Lleó XIV.
El llargmetratge recorre l’obra missionera que va impulsar Robert Francis Prevost al Perú i en ell es trepitgen diversos llocs del país, com ara Chulucanas, Trujillo, Lima, Callao i Chiclayo, on les veus de diferents persones relaten la labor pastoral i social de l’actual pontífex. Produït per la Direcció Editorial del Dicasteri per a la Comunicació, ha estat realitzat pels periodistes Salvatore Cernuzio, Felipe Herrera-Espaliat i Jaime Vizcaíno Haro.
En el documental, testimonis com ara el bisbe del Callao, Luis Alberto Barrera, rememoren com es va adaptar Prevost a la cultura del Perú, començant per parlar i escriure en castellà. “No se sentia com algú estranger. Havia assumit tan bé la llengua espanyola que la parlava com un peruà”, admet el prelat, que destaca “el seu sentit d’empatia amb la cultura, la seva proximitat, que marcava la diferència completament”.
“Sempre va buscar com ajudar en el moment de necessitat”, assegura en aquest documental una de les persones que van rebre l’escalf de Prevost. “Quan es tractava d’ajudar, es posava les botes i es ficava dins el fang. Era una tasca del nostre bisbe. Per això, és un home tan estimat aquí”, afegeix un altre ciutadà.
Els llaços emocionals de Prevost amb el Perú
Una altra de les històries que apareixen en aquesta producció és la de Sylvia Vázquez, una dona de Chiclayo que va ser víctima de tràfic d’infants. L’entrevistada recorda l’acompanyament i l’ajuda que va rebre per part de Robert Prevost, “amb una labor encomiable vers l’educació rebuda per part de dones que havien caigut en el món de la prostitució”. “Anàvem a veure a les noies als bars, als llocs, a convidar-les als tallers, mentre el pare Prevost feia missa, totes les noies escoltaven i algunes parlaven amb ell”, reconeix.
Però aquesta obra no només destaca la seva proximitat humana, sinó també el seu compromís social, com ara quan Prevost va gestionar, el 2017, la construcció de 35 mòduls prefabricats per a famílies damnificades per uns forts temporals i que no van rebre suport estatal en no ser propietàries dels seus habitatges.
També es rescata el seu lideratge durant els pitjors moments de la pandèmia de COVID-19 al Perú, on es van registrar més de 222.000 morts. A més, es destaca com els llaços emocionals de Prevost, amb document d’identitat peruà i amb els fillols repartits pel país, tenen una presència destacada en la seva vida, que va conèixer-se mundialment el passat 8 de maig amb motiu de la seva proclamació com a 267è papa de l’Església catòlica.
