Bon diumenge del Corpus Christi, solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, festa del Pa de Vida i del Vi del goig i de l’amistat. Com diu la cançó: “El Senyor ens convida a seure a taula amb ell: digues si, digues si! El seu Cos és per a tu, i aquest Vi, germà, ompli el teu cor”. I, com es diu, de prop o de lluny, Corpus pel juny. Alguna localitat ho va celebrar el passat dijous, i també a molts països europeus.
Avui celebrem:
- Nostra Senyora de Halle, a Holanda.
- Sant Paulí de Nola. De família senatorial, Ponç Meropi Paulí nasqué a Bordeus cap el 353. Rebé d’Ausoni una sòlida formació i fou governador de la Campània. Sant Ambròs el preparà pel baptisme que, a Bordeus, li administrà sant Delfí. Casat amb Teràsia, tingueren un fill que aviat morí. Mentre feia una estada a Barcelona, el poble creient demanà que fos ordenat prevere i el bisbe Lampi l’ordenà pel Nadal del 394. De nou a la Campània, promogué el culte entorn de la tomba de sant màrtir Feliu de Nola. També féu construir un centre d’acolliment per pobres i, il·luminat per sant Martí de Tours i sant Sulpici Sever, aplegà una comunitat per viure sòbriament i evangèlicament amb la seva muller i amb altres amics. Noble, afable, cordial, bondadós, culte, elegant… fou elegit bisbe de Nola (409) i es comportà com un autèntic pare i pastor. No tingué bones relacions amb el papa sant Sirici i si, en canvi, amb el papa Anastasi I i amb molts personatges, com es veu de la correspondència amb sant Agustí i sant Jeroni. També va escriure poemes i ressenyes hagiogràfiques. Morí a Nola mateix el 22 de juny de 431. Patró dels campaners i dels fonedors de campanes (nolae, en llatí), sovint el representen a les campanes.
- Els màrtirs sant Joan Fisher, bisbe, i sant Tomàs More. La seva culta personalitat destacà a l’Anglaterra del s. XVI. Amics, i sintonitzant amb Erasme de Rotterdam, anhelaven la reforma de l’Església i foren crítics amb els costums romans. Amb tot, si bé gaudiren de la confiança del rei, refusaren les pretensions d’Enric VIII i les seves ingerències a la vida de l’Església. Així, per una profunda fidelitat al Papa i a l’Església, foren degradats i condemnats a mort (1535). Joan Fisher era bisbe de Rochester i canceller de la Universitat de Cambridge. Tomàs Moro, casat i amb diversos fills, era Canceller del regne i ara és patró dels polítics que aniria bé que s’hi emmirallessin un xic.
- La beata Maria Lhuillier, religiosa hospitalària de la Misericòrdia i màrtir, a Laval / França, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
