“La veu moral del Sant Pare, de la Santa Seu, del Vaticà, és crucial en moments com aquest”. Així ho sosté l’ambaixador d’Israel davant la Santa Seu, Yaron Sideman, en una entrevista amb Crux, on justifica l’escalada militar del seu país contra l’Iran per eliminar l’amenaça d’una guerra nuclear a la regió que, adverteix, acabaria arribant també a Europa.
Sobre els recents pronunciaments de Lleó XIV respecte a aquest enfrontament, on ha apel·lat a totes les parts a trobar-se i a dialogar, el diplomàtic israelià estima que “el diàleg es va perllongar durant gairebé tres dècades”. “Dic gairebé —afegeix—, però puc equivocar-me, potser fins i tot ha estat més, i va fracassar, fins i tot recentment amb els Estats Units; van tenir quatre rondes de diàleg i cap va aconseguir dissuadir l’Iran de continuar amb el seu programa nuclear militar”.
“És clar que el diàleg sempre és preferible –afegeix en la seva conversa amb Elise Ann Allen– si compleix l’objectiu, però no ho ha fet. Al contrari, amb cada ronda de diàleg, hem vist l’Iran avançar amb més força en el seu programa nuclear militar. Va utilitzar el diàleg com una estratègia enganyosa per guanyar temps i, durant aquest temps, continuar impulsant el seu programa nuclear. Per tant, el diàleg no va donar resultats i, per tant, hem d’actuar abans que sigui massa tard per impedir que l’Iran adquireixi capacitat nuclear”.
Més li ha agradat a l’ambaixador la frase del papa Prevost on assenyala que “ningú no hauria d’amenaçar mai l’existència d’un altre”. “Definitivament sí (m’ha agradat)”, respon. “Crec que és una obvietat que ningú no hauria d’amenaçar l’existència d’un altre, i sens dubte és així quan es tracta de l’amenaça contínua que exerceix l’Iran sobre Israel. Cada dos mesos, un alt dirigent iranià fa una declaració similar. L’Iran és l’únic membre de l’ONU que crida obertament, públicament, a la destrucció, a l’aniquilació d’un altre membre de l’ONU. És simplement indignant. Com pot el món continuar, ja sap, acceptant això? Bé, sent aquest altre membre de l’ONU, no ho acceptem i no ho permetrem. I estem prenent mesures per assegurar-nos que no tingui els mitjans per dur a terme aquesta amenaça”.
Pel que fa als continus pronunciaments del papa sobre la necessitat d’aconseguir la pau, assenyala que “la pau sempre ha estat, continua sent i continuarà sent l’objectiu principal d’Israel. La pau, per definició, sempre és millor que la guerra, i punt. Així que el que diu el papa és molt cert, molt correcte. Vam aconseguir la pau amb els nostres veïns en el passat, veïns que abans estaven entre els nostres enemics més ferotges, com Egipte, per exemple, i ens vam sacrificar per ella. Sabem com aconseguir-la. Valorem moltíssim la pau i sabem com aconseguir-la i com sacrificar-nos per ella, però també valorem la nostra pròpia supervivència i no comprometrem la nostra seguretat. Hem d’eliminar tots aquests obstacles a la pau. Alguns d’ells, com l’Iran, representen una amenaça existencial per a Israel. Per tant, la pau sempre és el desig, l’ambició, l’objectiu, i en això no hi ha desacord amb el papa Lleó”.
“No sé si mediador és la paraula correcta”
Pel que fa a un possible paper mediador del Papa i el Vaticà en aquest conflicte que encara pot anar a més, Yaron Sideman mostra els seus dubtes: “Crec que el papa pot ser molt influent. No sé si mediador és la paraula correcta, però crec que la veu moral, la veu moral del Sant Pare, de la Santa Seu, del Vaticà, és crucial en moments com aquest. Miri, busquem reduir-ho a l’essencial. Estem davant d’un règim que promou l’odi, la maldat, el terrorisme i la violència de manera molt clara i documentada a l’Orient Mitjà i més enllà, que promou la mort de les dones que no porten hijab i de les persones LGBTQ+ des de les grues a les places públiques. D’això estem parlant, a diferència d’Israel, que és un país civilitzat que defensa els valors de la llibertat, la dignitat humana, el respecte i la vida”.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
