L’última caputxina viva de Manresa cedeix el convent de Sant Carles de Borromeu per a l’ús social i cultural de la ciutat

cropped-fav.png
Monestir de Sant Carles Borromeu I Monestirs.cat

Pilar Lumbreras, última caputxina viva del convent de Sant Carles Borromeu de Manresa, va fer públiques les seves últimes voluntats mitjançant un document que serà ratificat davant notari en els dies vinents. En aquest escrit, Lumbreras afirma amb claredat: “És la meva voluntat que el convent de les Caputxines de Manresa serveixi per a la dignificació del Barri Antic i que tingui un ús social i cultural al servei de la ciutat”.

En el document, segons recull Nació Manresa, Lumbreras sol·licita la creació d’una fundació que garanteixi la presència de l’Ajuntament i d’agents socials i culturals locals per assegurar la dinamització de l’espai. Amb aquesta proposta, la religiosa busca evitar la mercantilització de l’edifici i preservar-ne el caràcter comunitari. També nomenarà un grup de manresans de confiança com a custodis del seu desig, perquè vetllin per al seu compliment.

Diverses veus locals ja s’han mobilitzat per donar forma a una Comissió ciutadana que lideri la demanda de cessió gratuïta del convent. Aquesta iniciativa difereix de la voluntat de la Federación de la Inmaculada Concepción Hermanas Clarisas Capuchinas, amb seu a Cadis, que fins ara ha prioritzat l’obtenció de beneficis econòmics.

“Manresa ha estat sempre al nostre costat durant quatre-cents anys, mentre que a la Federació no se l’ha vist fins ara”, comenten membres de la nova Comissió ciutadana, posant en relleu el lligam històric entre la ciutat i el convent. Aquesta connexió es remunta a l’any 1608, quan el Consell de Manresa va adquirir la casa natal de la fundadora Àngela Serafina per establir-hi la comunitat de caputxines, un gest que demostra el compromís institucional des dels orígens.

La ciutat també ha contribuït de manera significativa a la preservació del convent en diversos moments de la història, com després de la Guerra del Francès, la Setmana Tràgica i la Guerra Civil espanyola. Aquesta implicació fa que molts manresans considerin que l’edifici forma part del patrimoni col·lectiu i no hauria de ser objecte d’especulació immobiliària. Tot i que el document de Pilar Lumbreras pot tenir un valor legal limitat, el seu pes moral és indiscutible. Segons membres de la Comissió, aquest valor augmentaria si es trobés documentació històrica que demostrés la compra i rehabilitació del convent per part de la ciutat.

Església abans de la Setmana Tràgica (1909) I Arxiu Nacional de Catalunya

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia