Mentre a Roma el papa Lleó XIV es reunia per primera vegada, aquest passat dimarts, amb els bisbes italians per parlar-los de “cultivar la cultura del diàleg” com a resposta als desafiaments generats per la irrupció de la intel·ligència artificial en la vida de les persones, a Reus (Baix Camp), un dels empresaris catalans que millor coneix l’art del cultiu i els nous avenços de la tecnologia, Xavier Domènech, gerent de la Cooperativa Falset Marçà, oferia la seva visió sobre un debat que “ha arribat a totes les capes de la societat”. “I, també, en la de la fe”, assenyalava a Flama l’expert i criptògraf.
De fet, les tècniques d’intel·ligència artificial per a la presa de decisions comercials que Domènech coordina des de la capital del Priorat són un exemple de les “tasques funcionals” d’una nova eina al servei de la societat que l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, analitzava aquest passat diumenge en la seva carta dominical. “És cert que és una eina a disposició de tots els humans que, si no s’humanitza i s’utilitza al servei de les persones, deixarà de ser controlada i, com indica Planellas, pot deixar d’estar al servei del bé comú“, argumentava el falsetà, per a qui el “repte real” que ha de plantejar-se amb més profunditat és el d'”entrenar aquesta intel·ligència que no és humana perquè faci allò que els humans necessitem d’ella”.
Després de posar en relleu com la intel·ligència artificial “ha permès millorar les nostres estratègies comercials, des de l’anàlisi descriptiva, predictiva i també prescriptiva”, qui protagonitzava una nova sessió de debat impulsada per la Societat El Círcol de Reus amb la col·laboració de Rotary Club Reus certificava que “ni la fe catòlica ni cap altre àmbit han de témer si es posa la intel·ligència artificial a la seva disposició“. Un exercici, com deia Domènech, que ha de fer-se “sense pors” i “mirant més al passat”.
“Durant la primera revolució industrial ningú sabia què passaria i hi havia pors de tota mena”, afegia en aquest sentit un Domènech que veia darrere del que va passar en temps de Lleó XIII “una situació en què els interrogants que la humanitat es formulava, moralment, eren similars als que ens fem avui en dia”.
“Davant d’aquest escenari nascut fa uns anys, però que cada vegada és més canviant, el creixement de l’economia i de les actituds financeres hauria d’anar al costat del bé comú”, com continuava un home que porta la seva tasca de lideratge cap a la necessitat de “ser útil per al territori on visc“. I un home, a més, que, fent mans i mànigues per conciliar la seva feina amb les seves altres passions, manté que “per a algun catòlic amb poc temps lliure és indispensable que la intel·ligència artificial sigui una bona acompanyant, facilitant-li la troballa de determinats aspectes de la Bíblia o sabent entendre una obra d’art en qualsevol temple, museu o edifici cultural”. “Som a temps de treure’n un bon profit“, concloïa.
