12 »I ara, poble d’Israel, què espera de tu el Senyor, el teu Déu? Que el reverenciïs i segueixis els seus camins, que l’estimis i l’adoris amb tot el cor i amb tota l’ànima, 13 que observis els seus manaments i els seus decrets que avui et dono per al teu bé. 14 Mira: el cel fins al cel del cel, i la terra amb tot el que conté són del Senyor, el teu Déu. 15 I tanmateix es va enamorar tan sols dels teus pares, i els estimà; i després d’ells, d’entre tots els pobles, us ha escollit a vosaltres, els seus descendents, com avui podeu constatar.
16 »Circumcideu-vos el cor i no aneu més a la vostra. 17 El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; 18 fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dona aliment i vestit. 19 Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.
20 »Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora’l a ell sol. Sigues-li fidel. Jura tan sols pel seu nom. 21 Lloa’l a ell sol. És el teu Déu, que ha fet per tu aquestes obres grans i prodigioses que has contemplat amb els teus propis ulls. 22 Quan els teus pares van baixar a Egipte eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, t’ha fet tan nombrós com les estrelles del cel.
Salm 147, 12-15.19-20.
12 Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,
13 que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills;
14 manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
15 Envia ordres a la terra,
corre de pressa la seva paraula.
19 Anuncia la seva paraula als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions.
20 No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.
Al·leluia!
Mt 17,22-27.
22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:
—El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.
I els deixebles es van entristir molt.
24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren:
—¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?
25 Pere respongué:
—És clar que sí.
Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li:
—Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?
26 Pere li respon:
—Dels estranys.
Jesús li diu:
—Per tant, els fills no hi estan obligats. 27 Però, per no escandalitzar ningú, ves al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que agafis i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar: dona’ls-la per mi i per tu.
