1 Maria i Aaron criticaven Moisès perquè s’havia casat amb una dona del país de Cuix. 2 Deien:
—¿És que el Senyor ha parlat tan sols amb Moisès? ¿No ens ha parlat també a nosaltres?
El Senyor ho va sentir.
3 De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra. 4 Tot seguit, el Senyor va dir a Moisès, Aaron i Maria:
—Sortiu tots tres cap a la tenda del trobament.
I ells van anar-hi. 5 Llavors el Senyor va baixar en la columna de núvol, s’aturà a l’entrada de la tenda i cridà Aaron i Maria. Ells es van acostar 6 i el Senyor els va dir:
—Escolteu les meves paraules:
»Quan hi ha entre vosaltres un profeta,
jo, el Senyor, em mostro a ell en una visió
o bé li parlo en somnis.
7 Però amb Moisès, el meu servent, no és així:
ell és l’home de confiança de tota la meva casa.
8 A ell li parlo cara a cara,
en visió oberta i no en enigmes:
ell contempla la figura del Senyor.
Per què, doncs, us heu atrevit
a parlar contra Moisès, el meu servent?
9 El Senyor se’n va anar encès d’indignació contra ells. 10 Així que el núvol es retirà de la tenda, Maria estava coberta de lepra, blanca com la neu. Quan Aaron es va girar cap a ella i la veié leprosa, 11 suplicà a Moisès:
—Senyor meu, et prego que no ens carreguis el pes del pecat que insensatament hem comès. 12 Que Maria no es torni com un avortó que ja té la carn mig corrompuda quan surt de les entranyes de la mare.
13 Llavors Moisès clamà al Senyor:
—Déu meu, guareix-la, t’ho demano!
Salm 51,3-6.12-13.
3 Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.
4 Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.
5 Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
6 Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet.
Per això ets just quan dones la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
12 Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
13 No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Mt 14,22-36.
22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma!
I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Soc jo. No tingueu por.
28 Pere li contestà:
—Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
29 Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:
—Senyor, salva’m!
31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe! Per què has dubtat?
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
—Realment ets Fill de Déu!
34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. 35 La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts 36 i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.
