“La Santa Seu és santa com ho és l’Església, en el seu nucli originari, en la fibra de la qual està teixida. Així, la Seu Apostòlica custòdia la santedat de les seves arrels mentre és custodiada per ella. Però no és menys cert que també viu de la santedat de cadascun dels seus membres. Per això, la millor manera de servir a la Santa Seu és procurar ser sants, cadascun segons el seu estat de vida i la tasca que se li ha confiat”. El papa Lleó XIV va presidir aquest matí, en la basílica vaticana, el Jubileu de la Santa Seu.
Un Jubileu que coincideix amb la memòria litúrgica de Maria. “En aquest clima espiritual nosaltres avui gaudim d’una jornada especial, en primer lloc, amb la meditació que hem sentit i ara, aquí, en la Mesa de la Paraula i de l’Eucaristia”, va traçar Prevost, qui va incidir en els vincles entre Maria i l’Església, des de les paraules de Jesús a Joan i a la seva mare, que li contemplaven al peu de la creu: “Dona, aquí tens al teu fill (…) Aquí tens a la teva mare”.
“La maternitat de Maria, a través del misteri de la creu, va fer un salt impensable“, va assenyalar. Així, “la Mare de Jesús es va convertir en la nova Eva, perquè el Fill la va associar a la seva mort redemptora, font de vida nova i eterna per a tot ésser humà que ve a aquest món”.
“La fecunditat de l’Església és la mateixa fecunditat de Maria; i es realitza en l’existència dels seus membres en la mesura en què aquests reviuen, ‘en petit’, la qual cosa va viure la Mare, és a dir, que estimen amb l’amor de Jesús”, va glossar Prevost, qui va afegir que “tota la fecunditat de l’Església i de la Santa Seu depèn de la creu de Crist”. En cas contrari, “és aparença, si no és que una cosa pitjor”.
En la col·lecta, va recordar Lleó XIV, “també demanem que l’Església «s’alegri per la santedat dels seus fills»”. De fet, “aquesta fecunditat de Maria i de l’Església està inseparablement vinculada a la seva santedat, és a dir, a la seva conformació amb Crist”, d’aquí la petició de la santedat per als membres de la Seu Apostòlica.
Exemples de fecunditat
Com a exemple d’això, el papa va proposar el d'”un sacerdot que personalment porta una creu pesada a causa del seu ministeri, i, no obstant això, cada dia va a l’oficina i tracta de fer el seu treball tan bé com sigui possible, amb amor i amb fe, aquest sacerdot participa i contribueix a la fecunditat de l’Església”. I el mateix “un pare o una mare de família, que a casa viu una situació difícil —un fill que dona preocupacions, un pare malalt— i porta endavant el seu treball amb obstinació: aquest home i aquesta dona són fecunds amb la fecunditat de Maria i de l’Església”.
Al costat d’aquesta imatge, el de la maternitat de Maria al costat dels Apòstols i Deixebles en el Cenacle, que “ens mostra la maternitat de Maria envers l’Església naixent, una maternitat ‘arquetípica’, que roman actual en tot temps i lloc”. Totes dues imatges estan íntimament unides, perquè “la fecunditat de l’Església està sempre lligada a la gràcia que brolla del Cor traspassat de Jesús, juntament amb la sang i l’aigua, símbol dels Sagraments”. Això és perquè Maria “és la memòria vivent de Jesús i, com a tal, és el pol d’atracció, per dir-ho així, que harmonitza les diferències i fa que l’oració dels deixebles sigui unànime”.
Tots els apòstols, començant per Pere, “són sostinguts per Maria en el seu ministeri”, com “la Mare Església sosté el ministeri dels Successors de Pere amb el carisma marià”. “La Santa Seu viu de manera molt particular la co-presència de tots dos pols: el marià i el petrí. I és el pol marià el que assegura la fecunditat i la santedat del petrí, amb la seva maternitat, do de Crist i de l’Esperit”, va culminar el papa.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
