Aquest Diumenge de Pentecosta, i en una plaça de Sant Pere on el sol lluïa per tots els racons, el papa Lleó XIV va presidir la Santa Missa davant de milers de fidels que procedien de diversos països del món. En la seva homilia, inspirada pel relat dels Fets dels Apòstols, el Papa va voler recordar que, de la mateixa manera que va succeir en el cenacle, també aquest diumenge “descendeix sobre nosaltres el do de l’Esperit Sant com un vent impetuós que sacseja”. Un vent, en aquest sentit, que sacseja, segons el pontífex, per a obrir fronteres.
“L’Esperit Sant supera la ruptura iniciada a Babel i obre les fronteres. […] L’Església ha d’arribar a ser sempre novament el que ja és: ha d’obrir les fronteres entre els pobles i derrocar les barreres entre les classes i les races”, va manifestar.
Posteriorment, Lleó XIV va posar en relleu “una ruta” per a una Església sense murs i sense menyspreats, amb l’objectiu, segons va dir, d’aconseguir “una Església de germans i germanes, lliures en Crist”. Per aquest motiu, va decidir destacar tres importants dimensions essencials de l’acció de l’Esperit: “Ens obre les fronteres en el nostre interior, en les nostres relacions i entre els pobles”, va subratllar.
Lleó XIV va agregar que la primera obra de l’Esperit és interna, ja que trenca les barreres de l’egoisme, de l’individualisme i de la por, fent espai en nosaltres a l’amor: “L’Esperit Sant ve a desafiar, en el nostre interior, el risc d’una vida que s’atrofia, absorbida per l’individualisme”, va clamar el pontífex, denunciant com, en un món hiperconnectat, milions de persones romanen soles i desorientades.
“És trist observar com en un món on es multipliquen les ocasions per a socialitzar, correm el risc d’estar paradoxalment més sols, sempre connectats i no obstant això incapaços d’establir vincles’, sempre immersos en la multitud, però restant viatgers desorientats i solitaris”.
L’Esperit de Déu, per al bisbe de Roma, “ens fa descobrir un nou mode de veure i de viure la vida”: d’una banda, “ens obre a la trobada amb nosaltres mateixos, més enllà de les màscares que portem posades”, i, de l’altra, “ens condueix a la trobada amb el Senyor ensenyant-nos a experimentar la seva alegria i ens convenç que només si romanem en l’amor rebem també la força d’observar la seva Paraula i, per tant, de ser transformats per ella”.
Segons va dir el pontífex, “l’Esperit Sant també fa madurar en nosaltres els fruits que ajuden a viure relacions autèntiques i sanes”, ja que, com va manifestar, “quan l’amor de Déu habita en nosaltres, som capaços d’obrir-nos als germans, de vèncer les nostres rigideses, de superar la por cap al qual és distint”.
“Penso també —amb molt de dolor— en els casos en què una relació s’intoxica per la voluntat de dominar a l’altre, una actitud que sovint desemboca en violència, com desgraciadament demostren els nombrosos i recents casos de feminicidi”, va reclamar el papa Lleó XIV, que finalment va reocrdar com en Pentecosta les llengües no van dividir, sinó que van unir: “El caos de Babel és apaivagat per l’harmonia de l’Esperit”, va dir, rememorant que les divisions “no són ocasió de divisió i de conflicte, sinó un patrimoni comú del qual tots podem beneficiar-nos, i que ens posa a tots en camí, junts, en la fraternitat”.
