En aquests primers compassos del pontificat de Lleó XIV se sol subratllar la continuïtat programàtica amb les línies mestres del papat del seu antecessor, Francesc, a qui el religiós agustí cita sovint i no ha deixat d’agrair el seu ministeri petrí, fins i tot des de l’instant mateix en què Robert Prevost va treure el cap a la lògia de la basílica de sant Pere el passat 8 de maig, després d’arrasar en un conclave que va trobar al successor de Pere més ràpidament del que es preveu.
Així, el papa Prevost no ha deixat d’apel·lar a la sinodalidad com el procés emprès per Jorge Mario Bergoglio, i que tindrà continuïtat amb ell, encara que no deixa d’al·ludir tampoc a la importància de la unitat a l’Església, conscient que el Papa argentí havia deixat alguns aspectes per aclarir en aquest camp, precisament per opcions com la d’aquesta aposta sinodal, que continua generant al·lèrgia en els grups més tradicionalistes.
Conscients d’aquests equilibris en aquestes primeres setmanes, també els grups més reformistes semblen entendre aquesta cautela, quan fa tan sols any i mig va haver-hi diòcesis que es van negar a aplicar, per exemple, el document vaticà Fidúcia Supplicans sobre les benediccions a parelles homosexuals, i les conferències episcopals subsaharianes van dir-hi la seva, sobretot dirigint-se al prefecte de Doctrina de la Fe, el cardenal Víctor Manuel Fernández.
Entre aquests col·lectius que tendeixen la mà al nou Papa estan els feministes, que semblen haver-li donat un vot de confiança en l’esperança que Prevost aprofundeixi en les reformes posades en marxa per Francesc en la qüestió del paper de la dona a l’Església, entre elles, l’ordenació de diaconesses i sense oblidar la postura de màxims de l’ordenació sacerdotal. Però, ¿serà també en aquests temes continuista, Lleó XIV amb Francesc I?
Dones a “la fàbrica” de bisbes
Sis mesos abans que Bergoglio nomenés el llavors bisbe de Chiclayo, al Perú, Robert F. Prevost, com a prefecte del Dicasteri per als Bisbes, el pontífex argentí havia pres una altra decisió històrica, nomenant tres dones com a consultores de l’anomenada “fàbrica de bisbes”, tot un cop d’efecte que pretenia dir que les dones començaven a tenir ja veu i vot a l’hora de nomenar els més de 5.000 bisbes repartits per tots els continents.
Així doncs, quan Prevost va prendre possessió en aquest destacat organisme curial, es va trobar analitzant informes i demanant parers de perfils episcopals a les religioses Raffaella Petrini, Yvonne Reungoat, i a la laica argentina María Lía Zervino, persona d’estreta confiança de Bergoglio ja dels temps de Buenos Aires.
Presidenta de la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOF) i membre per designació directa de Francesc —juntament amb la germana Simona Brambilla— del Consell Ordinari de la Secretaria General del Sínode, Zervino ja va advertir del calat real que tindrien tots aquests passos fets en relació amb la dona a l’Església quan estava treballant en el Sínode de la Sinodalidad: “Els qui pensen que hi haurà un abans i un després del sínode, segur que es desil·lusionaran”, diu.
“Anem pel bon camí”
Recordava que dels 464 participants en el Sínode de la Sinodalidad, 365 eren membres amb dret a vot, i d’ells, només 54 dones. “Però si les dones són prou intel·ligents com per a adonar-se que anem per bon camí i que aquests passos són fonamentals per als següents, segur que no ens desil·lusionarem”, va afegir aquesta verge consagrada davant la desil·lusió que preveia. I va encertar. No es van fer els passos esperats.
Ara, amb qui era el seu “cap” en el Dicasteri per als Bisbes i convertit en el nou Papa, l’argentina va mostrar la seva alegria per la seva elecció, recalcant el respecte que havia mostrat tant per a ella com per a Petrini i Rengout en la seva labor com a consultores.
“Estic convençuda que [Lleó XIV] no necessita aprendre a treballar [amb les dones], a deixar-les parlar, a escoltar-les, a fer-les participar en les decisions, perquè això és el que fa de totes maneres”, va assenyalar en declaracions recollides pel National Catholic Reporter, mostrant la seva esperança que Lleó XIV continués els processos de reforma de Francesc, encara que amb el seu propi estil. “Quan veus algú equilibrat, pacífic i respectuós, que accepta el que dius i sempre està disposat a escoltar l’altre, tens fe en ell”. És a dir, sembla estar veient un pas endavant, i no enrere, com es temia. Però un pas.
A Zervino no se li escapa que el seu amic Francesc, qui a vegades semblava voler avançar més ràpid en aquesta qüestió, no obstant això, va deixar tot obert. Ni ordenació sacerdotal. Ni diaconesses, encara que el 2019, en finalitzar el Sínode de l’Amazònia, la majoria dels 180 bisbes de nou països amazònics van demanar al Vaticà reobrir el debat sobre l’ordenació de dones com a diaques, afirmant que “és urgent que l’Església amazònica promogui i confereixi ministeris per a homes i dones de manera equitativa”.
Gerro d’aigua freda del cardenal Prevost
I recorda també perfectament Zervino les inequívoques declaracions del cardenal Prevost en roda de premsa el 25 d’octubre de 2023 sobre l’Instrumentum laboris del Sínode, on la qüestió de les diaconesses s’incloïa en el document de treball. Se li va preguntar sobre l’ordenació sacerdotal femenina, que, per exemple, havia estat acollida favorablement —sobretot a Amèrica i Europa— en una enquesta entre el centenar d’associacions que formen la UMOF.
“Clericalizar a les dones no necessàriament soluciona un problema, podria generar un de nou”, va assenyalar llavors Prevost, qui va mostrar la necessitat de “buscar una concepció diferent del lideratge i del servei a l’Església, que pugui ser dut a terme tant per homes com per dones”.
I va afegir el llavors prefecte per als Bisbes: “Una de les coses que va quedar clara en el Sínode és que el fet que les dones siguin reconegudes d’una certa manera en la societat no implica necessàriament un reflex d’elles dins de l’Església. Hi ha categories que poden ser diferents. No podem afirmar que canviarem la tradició de l’Església que ha perdurat durant dos mil anys, però les dones sens dubte estan assumint un paper de lideratge a l’Església i exerceixen un paper important en la vida de l’Església en diferents nivells”.
Diaconesses? “Oportunitat per a considerar-ho”
Sembla, doncs, que, en aquest sentit, León XIV sí que serà “continuista” amb la postura de Francesc respecte a l’ordenació femenina. No obstant això, caldrà esperar a la qüestió de les diaconesses. De la seva etapa missionera al Perú, coneix la important funció com a dinamitzadores pastorals de les dones en els llocs on no hi ha sacerdots o són de difícil accés. I coneix la petició dels seus germans bisbes en el Sínode de l’Amazònia sobre aquest tema.
I, en la citada roda de premsa del Sínode, es va referir a l’existència de les dues comissions creades per Francesc per a estudiar el tema de les diaconesses, que “indiquen que certament hi ha una oportunitat per a considerar aquest tema”, com ha recordat en un recent article, també en el National Catholic Reporter, la teòloga Phyllis Zagano, de la Universitat d’Hofstra, qui va formar part de la primera d’aquelles comissions, per la qual cosa estima que “la qüestió de les diaconesses està oberta a la consideració de tota l’Església. El Papa ho va dir”.
El mes de juliol pot ser que comencem a sortir de dubtes referent a aquestes qüestions que continuen sent controvertides, encara que en altres latituds, com la llatinoamericana, la considerin més que madura i esperen que es prengui una decisió abans de deixar que es podreixi.
Aquest mes està marcat en vermell en el calendari pontifici com aquell en el qual la comissió que va estudiar els temes més espinosos abordats durant el Sínode de la Sinodalidad, una de les deu que van ser creades a la conclusió de la segona assemblea sinodal, a l’octubre passat, informarà el nou Papa de les seves resolucions. Després serà Prevost qui decidirà, després de l’escolta sinodal que ell també proclama. I aquí es veurà si hi ha continuïtat també en aquest tema.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
