Del 15 al 19 de juny, més de 50 persones de Catalunya s’uniran a la Marxa global a Gaza, una iniciativa pacífica, legal i coordinada en més de 35 països que reuneix ciutadans comuns, ONG i grups solidaris amb la població civil palestina, sotmesa al setge militar israelià des de fa 19 mesos. Els participants de la marxa tenen previst de reunir-se al Caire, des d’on partiran en autobus pel desert del Sinaí fins a Al-Arish, on començarà la caminada fins a Rafah.
“És impossible quedar-se de braços plegats davant l’horror del que està passant a Gaza”, afirma en declaracions a Flama, Pilar Font, una de les participants catalanes, membre de la plataforma Aturem les guerres, i simpatitzant de la GOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica). Vinculada a l’activisme per Palestina des de fa anys, Font denuncia “l’intent d’extermini sistemàtic” que pateix el poble palestí i considera que “cal remoure consciències”. Per això participarà en aquesta marxa humanitària que vol “fer visible la realitat a la Franja i trencar el silenci mediàtic i polític”. “Som un moviment que no representa cap partit polític, ni cap ideologia, ni cap religió, sinó la població civil en tota la seva diversitat, humanisme i solidaritat”, descriu Font.
Segons els promotors, la mobilització té un triple objectiu: denunciar el bloqueig “inhumà” que Israel imposa a la Franja, exigir la fi del “genocidi” i negociar amb les autoritats egípcies l’obertura del pas de Rafah per poder permetre l’entrada immediata dels més de 3.000 camions carregats amb ajuda humanitària que es troben bloqujats. “No es tracta d’un suport només simbòlic a la població gaziana. Amb la força de presència civil i la pressió internacional i mediàtica i moral, creiem que es pot fer alguna cosa per fer canviar la situació”, apunta Font.
L’activista catalana, que participa cada dijous en una protesta pacífica davant la delegació del Ministeri de Defensa, a la plaça del Portal de la Pau de Barcelona amb altres companyes del col·lectiu Aturem les guerres, considera fonamentals totes les accions que es porten a terme de manera pacífica des de la cultura, l’art, el periodisme, l’educació i la societat civil. “Són petites iniciatives, però tenen un gran valor. No podem quedar impassibles davant aquest genocidi. I la ciutadania té un paper fonamental per exigir la pau”, sentencia.
La marxa global a Gaza té lloc en un moment d’indignació internacional davant les imatges d’infants palestins lluitant per aconseguir una ració de menjar. Tot i les evidències visuals i els testimonis directes, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, nega que hi hagi una crisi humanitària greu. Les seves declaracions, afirmant que “no hi ha hagut fam massiva en absolut”, han generat una onada de repulsa internacional.
“És una marxa no violenta, ambiciosa i necessària… som ciutadans i ciutadanes d’arreu del món que volem fer tot el que està a les nostres mans per denunciar aquest genocidi”, explica Font. Per a ella, la mobilització també té una dimensió espiritual i ètica: “Volem portar un missatge d’humanitat i de justícia al lloc on més s’està patint avui”.
Per a Font, en aquesta brutal agressió per part del govern d’Israel sobre la població civil de Gaza, que ha deixat ja més de 50.000 mort i la destrucció gairebé total del territori de la Franja, no s’està actuant en proporció a la tragèdia. “Cal fer alguna cosa, perquè de paraules, se n’han dit moltes, però d’accions, no n’hem vist. Gaza està totalment aïllada, sense un suport productiu de la comunitat internacional ni dels governs europeus. De res serveix denunciar la situació, com fan alguns d’ells i, al mateix temps, mantenir el comerç d’armes a l’agressor”, opina Font.
La població palestina ha estat privada d’ajuda humanitària durant més de dos mesos, des que Israel va reiniciar els bombardejos massius, trencant així unilateralment l’alto el foc pactat amb Hamàs abans que les negociacions entressin en la segona fase. Durant aquest període, el govern de Benjamin Netenyahu, segons Nacions Unides i altres organitzacions internacionals, ha mantingut tancades les fronteres, prohibint l’entrada de menjar, medicaments i altres béns bàsics. Durant les darreres dues setmanes, de manera molt restringida, s’han distribuït alguns aliments per mitjà de la polèmica empresa Gaza Humanitarian Fundation (GHF), operada pels Estats Units i Israel, amb repartiments caòtics durant els quals han mort desenes de persones famolenques sota el foc de les tropes israelianes.
Malgrat les dificultats a l’hora de trencar l’implacable bloqueig de Gaza, els participants de la marxa i els de la Flotilla de la Llibertat que en aquests dies té previst, paral·lelament, arribar fins a la Franja, mantenen l’esperança. “Tinc esperança —relata Font—, però intento no anar-hi amb expectatives. No podem preveure què passarà; podem trobar-nos amb obstacles, poden retenir-nos o no deixar-nos passar”.
Sigui com sigui, l’activista catalana assegura no tenir por a un eventual arrest o deportació, ja que el moviment compta amb una àmplia cobertura legal i diplomàtica. “Hi ha juristes internacionals implicats, hi ha contactes amb ambaixades… Tot està pensat perquè sigui el més visible i protegit possible”, conclou Font.
