“Que es respecti el Dret Internacional Humanitari; que es permeti l’entrada d’ajuda humanitària sense restriccions, que es respecti la defensa de la vida, especialment de les persones més vulnerables, infants, malalts, dones, i s’alliberin totes les persones segrestades, que s’obrin corredors humanitaris per assistir la població civil”. La Comissió General de Justícia i Pau de la Conferència Episcopal ha llançat un dur comunicat davant el drama de Gaza.
A la nota, l’Església espanyola exigeix “que els dirigents dels Estats continuïn imposant sancions als Acords amb qui no respecta el dret internacional humanitari i cessi el rearmament, amb un embargament militar integral, en cerca d’una pau ‘desarmada i desarmant'”, alhora que clama perquè “es posi fi a la guerra a Gaza, i s’iniciï la reconstrucció de les infraestructures per a una vida digna del mateix poble palestí en el seu territori, fins a consolidar una Pau amb Justícia i reparació”.
“En un món enfrontat, que ens dibuixa un mosaic de mort amb una ‘guerra mundial a terminis’ i que va adquirint estructures més arrelades de permanència en la violència i l’odi, on el valor de la defensa de les persones i dels pobles com a centre de la vida plena va perdent pes a favor d’interessos mercantilistes, dels diners i del poder, anhelem una societat travessada per la convivència, el respecte mutu i la preservació dels drets inalienables, conquerits amb molt d’esforç“, constata el comunicat, que insisteix que “fins que no hi hagi una pau ferma i duradora el nostre silenci no pot ser còmplice de tantes guerres actives”.
“La realitat que estem vivint clama a crits la fi de tot enfrontament i l’establiment d’una pau plena de justícia, en tots els territoris que pateixen aquest flagell de la guerra, i especialment a la terra estimada de Palestina, on, en paraules de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, l’escalada militar planteja condicions de vida incompatibles amb la supervivència de la comunitat palestina, especialment de la població de Gaza”, recorda la nota, que insisteix que “a Gaza, les persones grans, menors i famílies supervivents ja s’estan morint de fam“.
“No volem que Atila recorri la franja de Gaza, no volem ni bombes ni ostatges, volem justícia i pau per a qui viu a Israel i a Palestina, volem el ple respecte de tots els drets humans a totes les terres que va trepitjar el nostre senyor Jesucrist i a tot el món. No podem oblidar-nos ni girar la mirada quan els germans i germanes pateixen i estan morint a causa de les guerres”, incideix l’escrit de l’Església espanyola, que recorda que “quedar-nos indiferents és una incoherència total amb el nostre cristianisme“.
“Amb el Papa Lleó XIV, diem que la pau no és el silenci sepulcral després del conflicte, no és el resultat de l’opressió ni de l’extermini, sinó un do que mira les persones i reactiva la seva vida”, es llegeix a la nota, que reclama “valentia per passar pàgina i tornar a començar en una relació de respecte i convivència”.
“Ens hem d’implicar tot el que puguem en aquest esforç de reparació i d’exigència d’aturar la guerra com a condició primera i ineludible“, subratlla el comunicat que dona suport a la proposta de la Santa Seu d’acollir converses de pau entre Ucraïna i Rússia, “perquè les persones enemigues es trobin i es mirin als ulls, perquè als pobles se’ls retorni l’esperança i se’ls restitueixi la dignitat que es mereixen, la dignitat de la pau”.
“Amb el cor a la mà, diem a qui dirigeix els pobles: Trobem-nos, dialoguem, negociem!“, finalitza l’escrit. “La guerra mai no ha de ser inevitable perquè en ella ningú guanya i tothom perd; les armes poden i han de callar, perquè no resolen els problemes, sinó que els augmenten; perquè passaran a la història qui sembra la pau, no qui cull víctimes; perquè les altres persones no són abans que res enemigues, sinó éssers humans: no són éssers dolents a qui odiar, sinó persones amb qui parlar”.
Com acabar amb tanta mort? “Es requereix, de manera urgent i inajornable, acabar amb el setge a la població, així com amb l’atac als hospitals, amb els bombardejos a la població civil, la destrucció sistemàtica d’infraestructures i barris, i la negació d’assistència humanitària, cosa que suposa una violació dels drets humans més bàsics i del dret internacional humanitari, actes d’ocupació equivalents a una neteja ètnica“.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
