Bon divendres
Es recorden avui:
- Sant Desideri, bisbe de Langres, i els seus companys, màrtirs, (+ Langres, 407). El calendari de ritu hispanomossàrab recorda la seva memòria que havia estat venerat a les antigues església franca i església visigòtica. Va ser bisbe de Langres i sant Atanasi ens en parla. Durant una invasió dels vàndals, cap el s. V, el bisbe Desideri es va presentar davant els invasors com a avalador per evitar la destrucció de la ciutat, assumint des d’una actitud de servei, una funció que corresponia als poders públics i que en aquell moment s’evadien de les seves responsabilitats. Cresco va ordenar que Desideri fos decapitat i, la llegenda diu que, un cop decapitat, el mateix bisbe va recollir el seu cap de terra i va recórrer la ciutat de Langres portant, a les seves pròpies mans, el seu cap tallat i proclamant la fe en Jesucrist: una manera popular per explicar que el martiri no va ofegar el seu missatge de generositat sinó que encara va fer ressonar amb més força l’Evangeli. Van acompanyar-lo en el martiri Celestí i altres companys. Sant Desideri forma part del grup de sants cefalòfors (sants que havien estat decapitats i que se’ls representa portant a les mans el seu propi cap) que gaudien d´una peculiar veneració a l’edat mitja. La passió es va escriure al s. VII. Se l’invoca per garantir la certesa dels juraments i per assistir els parts difícils. També se l’invoca per tal de no perdre el cap i mantenir-se seré en les situacions conflictives. El seu nom també és conegut pel diminutiu Didier.
- Santa Joana Antida Thouret, religiosa i fundadora de les Germanes de la Caritat. Va néixer a Sancey-le-Grand (França) el 1765. Morí a Nàpols (Itàlia) el 1826. Canonitzada el 1834 per Pius XI.
- Beats Josep Kurzawa i Vicenç Matuszewki, preveres i màrtirs, a Witowo – Polònia, el 1940, víctimes del nazisme.
És l’aniversari de l’execució del reformador Girolamo Savonarola a Florència el 1498.
L’Església Episcopaliana dels Estats Units recorda avui els astrònoms Nicolau Copernic (que morí el 1543 a Frombork – Polònia) i Johannes Kepler (que morí el 1630 a Ratisbona)
