Aquest dimecres 21 de maig, el Claustre de la Mercè de la Sagrada Família ha estat l’escenari d’un esdeveniment inusual en l’arxiconegut temple del genial arquitecte reusenc: la presentació d’El aprendiz de Gaudí, una nova novel·la històrica del periodista i escriptor Jesús Bastante que transporta el lector a la Barcelona de finals del segle XIX.
L’acte ha estat moderat per Carmen Juan i ha comptat amb la presència del mateix autor, de Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i de l’historiador, diplomàtic i expert en la Santa Seu, Sergio Rodríguez. Tots tres han coincidit a subratllar el vincle entre l’obra de Gaudí i el moment actual, afirmant que “vivim un canvi d’època semblant al que va viure Gaudí quan va començar aquest temple”.
“El papa Francesc es va quedar amb les ganes de visitar aquesta basílica”, ha assegurat Bastante a l’inici de la seva intervenció, en la qual ha revelat que l’escriptura del llibre ha sigut “un procés en solitari, a estones lliures, entaulant diàlegs amb personatges inventats i reals”. Bastante ha apuntat que, igual com el papa Lleó XIII, precursor de la doctrina social de l’Església i cap de l’Església catòlica quan va començar la construcció de la Sagrada Família, Gaudí “va tenir present els obrers” i va vetllar per garantir la seva comoditat mentre van treballar per aixecar el temple”.
Per la seva banda, Ramon Bassas ha comentat que Gaudí, amb la Sagrada Família, va començar a “donar resposta a grans preguntes”, i ha destacat que amb aquest llibre de Jesús Bastante, “el veritable aprenent de Gaudí” és el lector. Una reflexió en sintonia amb la de Sergio Rodríguez, que ha assenyalat que es tracta d’una novel·la “apassionant” de “lectura pausada”. “Amb ella he descobert coses que no sabia, i això és fascinant”, ha sentenciat Rodríguez.

El aprendiz de Gaudí és una novel·la d’amor prohibit, poder, bellesa i bogeria als peus de la torre de Sant Bernabé, l’única que Gaudí va aconseguir acabar abans de morir. Està emmarcada a finals del segle XIX, quan la ciutat comença a caminar i a viure més enllà de les seves muralles medievals per obrir-se al món. Per progressar, per somiar. En aquest escenari fascinant, vibrant, canviant i incert, s’explica una història carregada de passió, art, transformació i bogeria creativa.
En el moment en què Antoni Gaudí comença a alçar les torres de la basílica de la Sagrada Família, en Pau (personatge fictici), un jove criat als carrers de la ciutat comtal, es converteix en un dels seus deixebles predilectes, amb qui compartirà els secrets del temple i del seu art. Allà coneixerà Rosetta, la neboda de Gaudí, una jove enigmàtica, fràgil i problemàtica, a qui l’arquitecte cuida com una filla després de la mort de la seva mare i l’abandonament del seu pare.
En la novel·la, les vides d’en Pau i la Rosetta es creuaran en una Barcelona sacsejada per la desigualtat, els conflictes socials i la crisi d’una Espanya que s’encamina cap a un canvi de segle incert i profundament convuls. La seva història permet apropar-se a una Sagrada Família viva i plena de simbolisme i significat.