L’Escola d’Animació Bíblica, un projecte pastoral que va néixer ara fa dues dècades amb només set grups de lectura compartida, celebra els seus 20 anys de vida amb una xarxa consolidada de 50 grups repartits entre diverses diòcesis: Barcelona, Sant Feliu, Terrassa, València, Madrid i Getafe. “Vam fundar l’escola amb la voluntat d’oferir un servei a la diòcesi, no com un moviment ni un carisma, sinó com un espai que ajuda a fer que la Paraula de Déu arribi a la vida de les persones”, explica Quique Fernández Manzano, diaca permanent i cofundador de l’escola, en una entrevista amb Flama.
La iniciativa va néixer de la mà de Fernández i del ja difunt Javier Velasco, laic i cofundador. Tots dos compartien la convicció que la lectura compartida de la Bíblia era una “eina per fer comunitat i aprofundir en la fe“. “Per a nosaltres és essencial que la gent comparteixi la lectura de la Paraula i descobreixi com l’Esperit parla a cadascú, un llibre que dona resposta a les inquietuds del lector o lectora”, afirma Fernández. Des d’un inici, van apostar per un model obert i participatiu, “allunyat de l’exegesi acadèmica”, que busqués sobretot el “sentit que la Paraula té per a la vida d’avui”.
Amb seu actual a la parròquia de la Medalla Miraculosa de Barcelona —on Fernández Manzano serveix des de fa més de 35 anys—, l’escola ha estat capaç de créixer de forma sostinguda. “Aquest any hem arribat als 50 grups, repartits per diverses diòcesis. A Sant Feliu n’hi ha cinc, a Terrassa dos, a Getafe hi ha un, a Madrid i València tres o quatre, i així anem estenent-nos”, explica. Tot plegat, coordinat per un equip de 30 animadors bíblics, formats des de l’escola i amb formació permanent.
La figura de l’animador bíblic és clau per entendre el projecte. “L’animador no és un expert que imposa un discurs, sinó algú que ajuda a descobrir els textos i obre espais perquè la Paraula ressoni en la vida de la gent, i ho fa a partir de preguntes, de propostes de textos on es poden trobar respostes del que vivim cada dia”, diu Fernández. Els animadors poden ser persones amb formació bíblica, però també fidels amb sensibilitat pastoral que reben formació per a dinamitzar els grups. L’objectiu és que la Bíblia no sigui “una cosa avorrida que cal animar, sinó que ella mateixa sigui la que animi tota la pastoral”.
Els grups d’animació bíblica són diversos, tant pel perfil com pel context: hi ha grups formats per persones grans, joves, laics compromesos o simples curiosos. La vinculació amb l’escola és lliure i no es requereix cap adhesió formal. “No hi ha quotes, ni carnets, ni condicions: qui vol, s’hi apunta, l’Escola és un servei desinteressat i obert a les diòcesis”, assegura Fernández. “Molts grups —afegeix— sorgeixen perquè una parròquia ho demana, altres perquè una persona formada com a animadora decideix començar un grup al seu entorn”.
Un altre dels pilars de l’Escola és el treball en xarxa i la col·laboració amb altres realitats eclesials. “Som una realitat petita i sabem que cal obrir-se. Fa anys que col·laborem amb les Paulines, fem presentacions de llibres, actes conjunts i fins i tot participem en publicacions”, relata el diaca. Un exemple és la col·lecció Mashal, sobre les paràboles, de la qual ell és coordinador i on diversos membres de l’escola elaboren guies didàctiques.
Finalment, Fernández destaca el paper de l’Escola com a servei transversal dins de l’Església: “El que fem és posar la Bíblia al centre de la vida cristiana i ajudar les comunitats a escoltar-la i compartir-la. No busquem créixer pel nombre, sinó per la profunditat i la fidelitat a la Paraula. I mentre hi hagi gent amb ganes d’escoltar-la i compartir-la, aquí estarem”, conclou.
