Fins al passat 21 d’abril, el teòleg i sacerdot Antoni Matabosch (Barcelona, 1935) podia dir que era dos anys més gran que un dels dos pontífexs que més l’han marcat en la seva vida, el papa Francesc. “L’altre ha estat Joan XXIII”, diu un prevere que aquest 15 de maig celebra el seu norantè aniversari vivint encara al seu pis del centre de Barcelona i “sense ser gaire aficionat a tenir moltes influències”, manté, si bé una tercera —”i, potser, l’última”— ha estat el cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
Feta aquesta primera mirada al passat, qui el pròxim 23 de maig rebrà la Medalla al Mèrit Ecumènic que l’Associació Ecumènica Cristians per Terrassa atorga cada any a personalitats destacades per la seva labor en favor de l’ecumenisme considera que aquestes nou dècades de vida “no han estat pesades per haver pogut fer tantes tasques”. Per això, reflexiona que “és per la veterania que rebré aquest guardó”.
Així serà com, després de gaudir d’una celebració aquest 15 de maig, a les vuit del vespre, que consistirà en una missa d’acció de gràcies a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les, un Matabosch que espera gaudir dels noranta anys al costat dels seus nebots (“crec que em tenen alguna sorpresa preparada”) i encara disposa de dos anys de carnet per continuar conduint el seu vehicle rebrà a l’auditori de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa un homenatge que comptarà, entre altres reconeixements, amb una glossa a càrrec de l’orientalista i liturgista Sebastià Janeras, qui va rebre aquesta distinció el 2023.
Aquest doctor en Teologia, llicenciat en Ciències de la Comunicació i en Història Contemporània, diplomat en Teologia Espiritual i en Ecumenisme, i autor d’una extensa llista de llibres escrits fins al maig de 2024, continua dedicant les hores a pregar, llegir, escriure (“tinc una pila de papers en una cadira que esperen per aparèixer en un nou llibre”, apunta) i recordar a tothom qui s’interessa pel sentit de l’ecumenisme actual que “cercar la unitat és un deure de tots els cristians, ja que Jesús només va voler una Església”. “A vegades —sosté—, es diu que la unitat no avança, però ha anat endavant, tot i que el camí serà llarg“.
“Lleó XIV estarà en continuïtat amb Francesc”
Si bé “l’única decisió grossa que he pres a la vida va ser voler fer els estudis seminarístics”, com explica, al llarg de la seva vida Matabosch ha pogut sentir-se “convençut de cada acció presa” mentre pontífexs com Francesc l’han entusiasmat per dotar l’Església, des dels càrrecs que ha ocupat, d'”un nou caire“.
El mateix caire, admet, que s’espera de Lleó XIV: “La seva història, els seus gestos i les seves primeres paraules ens donen molts motius per pensar que estarà en continuïtat amb Francesc, si bé ho farà a la seva manera, és clar, ja que no pot ser pas un clonat”, manifesta el barceloní, que espera tenir corda per a poder veure durant més temps “els punts centrals” d’un nou papa vint anys més jove que Matabosch.
