El religiós agustí Paulo Gabriel (Zamora, 1950) va emigrar amb els seus familiars a Salt el 1962, i, des que viu al Brasil, on va anar durant la dècada de 1970, hi torna cada mes de juliol per retrobar-se amb la seva germana, el seu cunyat i els seus nebots, així com la feligresia de la parròquia de Sant Cugat, on concelebra misses amb el rector Fèlix Mussoll i, fins i tot, predica “alguns sermons”. Després de treballar durant vint anys amb religiosos com el bisbe Pere Casaldàliga, fins al passat 8 de maig el religiós ja no esperava arribar a conèixer amb tanta proximitat cap altra figura eclesial destacada: “Però ara també puc dir que soc un gran amic de Robert Prevost“, assenyala amb il·lusió.
Amb l’actual papa Lleó XIV, “qui fa l’aniversari el mateix dia que la meva mare, qui enguany faria, si visqués, 100 anys”, compara, l’uneix una amistat que va néixer el setembre de 2001 a Roma, quan Gabriel va haver de viatjar fins a la capital italiana com a prior general de la seva comunitat per “votar a favor de Prevost perquè fos elegit prior general de l’Orde de Sant Agustí”. Després, vindrien uns anys en què el nord-americà visitaria en successives ocasions el Brasil, “on no perdia la pista de Casaldàliga”: “Tant ell com Francesc han estat grans admiradors del missioner de Balsareny”, apunta.
“Per a mi sempre serà Roberto”
Encara amb la sensació de no ser “prou conscient” que Prevost pugui ser líder de l’Església catòlica i que, a partir d’ara, se l’hagi d’anomenar Lleó XIV, si bé per a ell “sempre serà Roberto”, aquest agustí que presumeix de les seves relacions amb Catalunya sempre que pot (“tinc bons amics sacerdots a Girona”) recorda bé els dies previs al conclave, en què “a la casa de la comunitat de frares agustins del carrer Pau VI, on va dinar Prevost hores abans d’entrar a la Capella Sixtina, ningú no pronosticava que tingués possibilitats per a ser papa”, continua: “Però, al Brasil —reconeix—, ja ens ho ensumàvem“.
“És sensible amb temes com la immigració i l’art”
Qui va participar en la seva ordenació episcopal a la diòcesi de Chiclayo, el 2015, recorda com va ser de rellevant per a Prevost el contacte amb “una teologia, compartida arreu dels països llatinoamericans, dedicada a posar els cinc sentits en el suport al poble i, sobretot, als més desvalguts”, en sintonia amb el Concili Vaticà II. “Tot i tenir un caràcter introvertit i tímid, avançarà en qüestions socials i polítiques, si bé en qüestions internes com el paper de la dona i els sacerdots casats, o la de les persones LGTBI, serà més moderat que el seu predecessor”, pronostica l’agustí. “És un home que escolta molt i parla poc“, afegeix.
Subratllant en la personalitat de Lleó XIV “una sensibilitat en aspectes com la immigració, la literatura i l’art”, Gabriel no dubta que el pontífex tindrà una mirada “oberta i dialogant” vers territoris on ja se l’ha convidat: “Ha dit que vol fer el viatge a Nicea que enguany pretenia fer Francesc, però és probable que vulgui anar també a les Canàries i a Barcelona, on s’erigeix l’obra arquitectònica més important d’Antoni Gaudí”, remarca aquest religiós i missioner. “Ho farà com és ell, apropant-se a tots i, també, als seus germans agustins, amb qui gaudeix compartint un bon àpat, encara que sigui una pizza“, conclou.
